Ahir a la nit vaig ser ponent al First Tuesday a Madrid. Com sempre, el mestre de cerimònies va ser Carlos Blanco. Crec que si no fos emprenedor de noves tecnologies podria tranquilament dedicar-se al periodisme (rosa! jejeje). Preguntava hàbilment i conduïa la xerrada de forma magistral.

A part de les preguntes habituals, em va preguntar sobre les relacions societàries. D’aquest tema en podria escriure un llibre, però destacaria dues idees.

- Es sorprenia de perquè, en projectes creats on l’idea era nostra i que començàvem des de 0, com no m’importava estar en minoria.

La veritat és que, en 14 anys, mai he hagut d’exercir la meva majoria o sofert la meva minoria en les societats. D’una banda, et pots protegir amb un bon pacte d’accionistes. Però jo crec més en invertir temps per conèixer personalment i professional als teus futurs socis (veure si hi ha aliniament, si hi ha "feeling", etc). En moltes ocasions, els emprenedors ens ceguem pel tamany del xec i no ens fixem en qui el signa. Això és com cercar parella en una discoteca, fixar-te en la tia més bona i casar-te amb ella al sortir. Si un projecte pot tenir un inversor, segur que, buscant, podrien trobar-se dos o tres més. Cal dedicar temps a sintonitzar (o no) amb els teus futurs socis, assegurar-te que són racionals (sembla evident però no sempre és així) i assegurar-te que els interessos estan alineats (vendrem? per quant? quan?…).

- Situacions de conflicte amb socis.

Com diu l’Andreu, els negocis poden anar bé o malament, però sempre s’ha de donar la cara. En moltes ocasions, el camí més fàcil és el curt-placista. però la vida és molt llarga i el món molt petit. cal resoldre bé les coses, encara que costi més i que moltes vegades no serà just per tu.

Estic encantat amb la relació amb els meus socis i ex-socis. Crec que això no es mesura per les vegades que hem anat de festa, sino per les difícils situacions que hem estat capaços de superar (tancament de negocis, recompres, conflictes, etc). La millor prova d’això és que ja han passat molts anys, seguim tenint una excel·lent relació, segeixo essent soci d’alguns ex-socis en algun negoci fora d’Inspirit i mantenim una relació d’amistat. És la millor carta de presentació.

Però bé, el millor de tot va ser el post-event. Vam anar a un restaurant amb vàries persones a les que coneixia virtualment, però que ahir vaig poder posar rostre.

Ps: Vaig conèxier a Marcos de cucharete.com. És important que un emprenedor li apassioni el seu projecte. En el cas de Marcos, és evident. És una espècie de crític gastronòmic blogger que segur que s’ho passa pipa! (a la foto es veu molt clar).

Ps2: També em va fer ilusió retrobar-me amb altres "gironins a l’exili" (Francesc Llobet i Gafeman), on segueixen les seves carreres a grans empreses.