Viatjar, sortir del nostre context habitual i de la nostra zona de comfort és bo per a la nostra salut mental i per ampliar la nostra visió. Conéixer persones amb altres punts de vista i altres cultures ens ajuda a ampliar els nostres horitzons mentals. Per mi, viatjar és un ingredient fonamental per a la innovació i el creixement personal. Per aquest motiu m’agrada denominar-me el CTO de l’empresa (Chief Traveling Officer), encarregat de donar voltes pel món.

La setmana passada vaig estar a Silicon Valley. Crec que si hagués pogut triar un altre lloc per néixer, hagués escollit California. Quan vaig allà em sento com a casa. Solc dir que en el meu país s’em confon amb un extranger fins que començo a parlar i a la Xina em passa just el contrari, em prenen per local fins que el meu accent empordanés em delata. Tot i així a Estats Units, a la gent li dona igual d’on vinguis, ni el que van fer els teus avantpassats. Només importa el que has fet i el que vols fer.
 
En algun altre post vaig parlar de l’ecosistema que forma la vall. Però m’agradaria tractar aquí sobre la seva cultura als negocis. Els americans són clars, disciplinats, directes i molt pragmàtics. Són molt "polite" però no s’en van per les branques quan han de descartar quelcom. Què soluciona el teu producte? com és de gran el dolor que soluciones? per què tu i no d’altres? i quan costa?. Si convences, triomfes, si no, a pel següent. L’important és perseverar. I no són fàcils d’impressionar, són molt hàbils en màrketing, de fet, ells ho van inventar i saben presentar i presentar-se de forma increïble. I no és només un tema estètic, és molt habitual que algú hagi realitzat algun èxit de varis dígits i/o que hagi desenvolupat un carreró a les principals empreses del món. És lògic, en un entorn ple d’empreses puntals és possible crear un CV replet de referències puntals.

Crear una start up de base tecnològica requereix de molt d’esforç (tant aquí com allà). La diferència és que allà, els inversors creuen que un altre google és possible. De fet, ells ho han anat provocant tots aquests anys, i amb experiències d’èxit, la qual cosa els anima a reiterar el model. Per tant, allà els projectes disposen de més finançament i recursos.
 
Feia molts anys que anava a una reunió una mica acollonit i amb cert complexe d’inferioritat, una sensació que tenia quan vaig començar com a emprenedor. Realment dona una mica de vertigen anar a les oficines centrals de les empreses més admirades del món i sentir-te un microbi. Tot i així, com em recomenava Joaquim Trias, un emprenedor català en biotech de gran èxit, no s’ha de tenir complexes ni sentir-se inferior. Ells són molt bons, però tenen dos braços i dues cames, nosaltres no som menys i podem aprendre a fer-ho tan bé com ells.
 
Costa molt sortir de la zona de comfort. I més quan un està temptat en apalancar-se en els reconeixements. I és difícil començar des de 0 i competir contra els millors del món en un altre idioma i una altra cultura. Però es pot, i s’ha de fer si es vol competir a nivell global, perquè segurament no hi ha altra via per ser sostenible a llarg plaç.
 
Pau Gasol o Manu Ginobili m’inspiren amb el seu exemple. Ho va guanyar tot aquí i es podria haver quedat en la glòria permanentment, essent el millor jugador de bàsket de l’història del nostre país. Tot i així, volia donar el salt al següent nivell. Després d’uns inicis molt durs, ha demostrat que si els yankees són tan bons no és per genètica sino per pràctica, i si ells podien, ell també. Aquest serà el nostre primer any, serem rookies (debutants) la qual cosa significa que pagarem moltes novatades, però tenim una actitud positiva i confiança en les nostres possibilitats. Volem jugar a la NBA!