Tot i haver nascut a Figueres, els meus pares em van donar una educació oriental. La meva llengua materna va ser el xinès, així com els meus costums. Avui diar, ser d’una etnia diferent és quelcom habitual, però en aquella època era quelcom excepcional. Encara recordo que la gent m’assenyalava pel carrer amb certa sorpresa. Potser per això m’hagi acostumat a sentir-me un "bitxo raro". La ciutat de Figueres sempre ha tractat amb molt de carinyo la meva família i això va contribuir a la nostra integració. L’altre factor que em va ajudar a integrar-me a Catalunya va ser el Barça. Em sentia integrat quan veia els partits, sense importar quin era el meu origen. Vaig aprendre i adoptar el sentiment blaugrana i posteriorment vaig aprendre català i em vaig integrar. En lloc d’heretar el barcelonisme dels meus pares, sóc jo qui els ensenya a ells.

Com la majoria de nens, volia jugar al Barça, però ràpidament em vaig adonar que ni tan sols podia jugar en el segon equip del col·lagi. Des de llavors un dels meus objectius és poder ajudar al Club des de fora del camp. Vaig pensar que si ho feia bé en l’àmbit professional, potser algun dia podria ajudar al Club en una posició directiva. Aquest és un dels somnis de petit, quelcom que al meu entorn familiar li costa d’entendre, i és que només es pot comprendre el sentiment blaugrana quan ets del Barça. Encara recordo, fa algunes setmanes, quan el meu pare em va trucar i va dir "m’han dit que estàs a l’equip d’un tal Sandro, qui és aquest noi?".Fa unes setmanes es va presentar la candidatura de Sandro Rosell, de la qual tinc l’honor de ser membre. Va ser un dia inoblidable, no sé si serà d’aquí una setmana o d’aquí uns anys, però amb aquest projecte i amb aquest equip sento que estic més a prop d’aconseguir el meu somni!

"La saviesa suprema és tenir somnis bastant grands
per no perdre’ls de vista mentre es persegueixen." (William Faulkner)