Des del 2006, el comité de Catalunya d’itSMF-España (Information Technology Service Management Forum) organitza anualment una jornada sobre la gestió de les TIC. El proper dijous 5 de març tindrà lloc l’event d’aquest any, al qual s’ha volgut donar un pas endavant cap a l’aplicació pràctica de la gestió de les TIC.
En aquesta ocasió es tractarà sobre la implementació dels sistemes de gestió de les TIC, com afecta la cultura de l’empresa al seu èxit, i el perquè de la norma ISO / IEC 20000. La jornada inclou una taula rodona a la tarda, que moderarà el nostre CEO de Conzentra, Santiago Sánchez, on es contrastarà l’experiència de varis responsables d’àrees TIC de: Simon, Ajuntament de Barcelona, Banc Sabadell, UdG i Rockwell. Es clausurarà amb un taller pràctic dirigit i amenitzat per Paul Wilkinson i Tom Fossett.
La presentació correrà a càrreg de Tomàs Molina, Responsable de Meteorologia de Televisió de Catalunya i membre del Consell Assessor del Parlament de Catalunya sobre Ciència i Tecnologia (Capcit).
L’acte tindrà lloc a la Sala Auditori de La Salle (C/ Quatre Camins, 2 de Barcelona). Més informació i inscripcions aquí. Si us inscriviu de part de Conzentra tindreu el descompte de membre d’itSMF. També disposem d’alguna invitació per si esteu interessats en assistir. Veure el programa.
Us deixo amb la columna que ahir vaig publicar a El Periodico, on tracto sobre la necessitat de fomentar la simbiosi entre universitat i empresa.
"En una visita a la Universitat de Cambridge em va cridar l’atenció la quantitat de cotxes esportius aparcats al pàrquing del professorat. "Sí que cobren bé aquí", vaig pensar. Però aviat em van aclarir que aquest col.lectiu compta amb un salari base molt just, i l’extra és degut a col.laboracions amb empreses.
Anglaterra ha comprès la simbiosi universitat-empresa, col.laboració que genera un cercle virtuós: la universitat contribueix mitjançant la investigació que les empreses tinguin productes més innovadors; l’empresa en crea la versió comercialitzable, el màrqueting, i contribueix a donar un enfocament més pragmàtic a la investigació gràcies al contacte amb el mercat. Tenir productes innovadors li permet augmentar els beneficis i seguir comptant amb la universitat, i a aquesta disposar de més i millors mitjans per investigar.
Que la universitat sigui el departament d’investigació de les empreses, i aquestes el de desenvolupament i de màrqueting de la universitat, dóna sentit al fet que totes dues vulguin ser als parcs tecnològics. La realitat és que moltes empreses hi són per tenir vistes boniques, accedir a subvencions o per ser més chic.
No resulta fàcil. Potser la barrera principal és que els objectius d’universitat i empresa no estan alineats. Uns s’enfoquen cap a la publicació de papers i altres al seu excel de resultats del mes. Curt termini contra llarg termini. I quan es travessa la línia sembla que es va a parar al costat fosc. No obstant, és una relació imprescindible. Difícilment una pime pot tenir investigadors purs del mateix nivell que en un centre d’investigació.
En el nostre cas, hem tingut la sort d’alinear-nos molt bé amb els investigadors. Hem fet un gran esforç per conèixer les motivacions de l’altra part, i hem trobat equips a la Universitat de Girona (grup BCDS) i la Unicen (Buenos Aires). Fruit d’aquesta relació ha estat possible desenvolupar dos productes tecnològics de gran component innovador i un plus de qualitat que difícilment hauríem aconseguit sols. I a més, ¡ens donen subvencions!
Cal fomentar aquestes simbiosis i deixar de tenir escrúpols a passar al ‘costat fosc de la força’."
El passat dijous vaig assistir a una xerrada que organitzava APM sobre innovació.
Es va explicar la tècnica SCAMPER i la vam portar a la pràctica en petits grups, cercant idees sobre "com millorar un caixer electrònic".
Altres idees interessants que van aparèixer, prèvies a entrar en aquesta tècnica i que em sembla important destacar:
1. Abans de posar en marxa cap tècnica amb l’objectiu de generar idees és MOLT important que ens fem la BONA PREGUNTA. En base a si estem fent una bona pregunta o no, les idees que puguin sorgir donaran o no resposta a la situació.
Un exemple: el dpt. de mk d’una empresa de licor de pera va plantejar un element innovador al seu producte: posar una pera natural dins de l’ampolla. Per cercar la forma d’assolir aquest objectiu va realitzar una sessió de brainstorming. La pregunta que van plantejar als participants va ser "Com podem ficar una pera dins d’una ampolla?". Van sorgir vàries idees, però cop va ser eficient. En vista de la manca d’idees, van replantejar la pregunta així "Com TENIR una ampolla amb una pera a dins?" Així se’ls va ocòrrer la solució: fent-la créixer a dins. Colocaven les ampolles a la fruita quan aquesta era de petit tamany.
2. La bona pregunta és el primer estímul per què es posi en marxa el procés creatiu.
3. Si ens fem la pregunta de sempre, sorgiran les respostes de sempre. Si volem respostes diferents (per tant, innovadores) no hem de tenir por de ser trencador en les preguntes.
4. Quan una pregunta està molt "gastada" és convenient reestructurar-la, buscant altres formes d’explicar el mateix, sense fer servir els conceptes de sempre. Exemple. Un departament de FH està buscant accions per motivar els equips i no troba fòrmules diferents a les de sempre. La pregunta inicial és: "Com motivar les persones?" Si això és el que ens preguntem sempre, serà complicat que sortin idees diferents. Reformulem la pregunta de forma que no fem servir el concepte "motivar". Poden sorgir aquestes noves preguntes:
- "Què podem fer perquè la gent vingui amb ganes de treballar?"
- "Què podem fer perquè la gent tingui ganes de presumir quan està sopant amb els amics?"
- "Què podem fer perquè els fills de la nostra gent vulguin venir a treballar a la nostra empresa quan arribin a l’edat laboral?"
- …..
Evidentment aquestes preguntes actuen com a millor estímul a l’hora de posar en marxa el procés creatiu que la tan genèrica "Què podem fer per motivar els equips?".
En les sessions de brainstorming és aconsellable no donar excessiva informació als participants (estudis de mercat, tendències…), ja que això condiciona i limita la generació d’idees. És millor incloure els límits en una segona fase de filtre d’idees.
5. Tècnica SCAMPER. Consisteix en treballar el brainstorming en base als següents criteris:
Sovint em pregunten perquè dono tantes xerrades. Ni m’agrada parlar en públic (és més, ho passo pitjor del que sembla), ni ho faig per promocionar les meves empreses (afortunadament ja hi ha gent millor que jo que realitza aquesta tasca). Tampoc suposa un sobresou (de fet, a partir d’aquest any ho donaré a una ONG). Els motius pels que dono xerrades són 2: perquè em motiva enfrontar-me a les meves pors (en aquest cas la por escènica) i sobretot perquè la meva nova causa és fomentar l’esperit emprenedor.
Vull contribuïr a aquesta cause perquè sento empatia amb l’emprenador que comença (em veig reflectit i penso que tant de bó haguessin existit events com El Iniciador) i d’altra banda, perquè tinc el convenciment que la solució a la crisi econòmica actual som els emprenedors. Siguin els que creem empreses o els intraemprenedors, que des de dins de les organitzacions o l’administració, assumeixen riscos amb l’objectiu d’aconseguir un món millor.
En aquests últims dies he tingut l’oportunitat de presentar a la Universitat Pompeu Fabra-IDEC i a Iniciador.com.
- Universitat Pompeu Fabra-IDEC: em va convidar gentilment David Rodriguez, una xerrada per l’Alumni del MBA i els estudiants del MBA. La xerrada portava per títol "Emprendre en temps de crisi". Avui en dia aquesta paraula està de moda i qualsevol cosa a la que s’afegeix "crisi" sembla més cool. Entre altres coses, vaig explicar com nosaltres haviem patit la crisi puntcom i que a mi personalment em va servir de palanca per créixer. La nostra empresa el 2003 (quan vam pringar amb la crisi puntcom) contava amb un equip de 27 persones aprox. i a dia d’avui som uns 240.
- Iniciador.com: em van convidar a participar el "clan de Girona (Catà, Cumí, Coro, Jordi,…). La veritat és que em vaig sentir molt còmode, donat que en contades ocasions estic rodejat de tant d’emprenedor, per això l’empatia per les coses que explicava era molt notable.
En breu resum de la xerrada a Iniciador:
1) No existeixen regles fixes, l’important és la consistència de la implementació. En ocasions creiem que hi ha consells o decisions genials o regles d’or inquebrantables. De fet, a moltíssimes preguntes que em feien, el més honest que podia respondre era "Depén". En empreneduria no hi ha dogmes, una mateixa situació amb persones diferents, acaba radicalment diferent. Per això, més que obsesionar-se en si la decisió és bona o no, la preocupació ha de ser com es du a terme. Les idees les fan bones les seves implementacions!
2) Cultura de l’error: en una start up de noves tecnologies que és pionera només hi ha quelcom indubtable: ficarà la pota. Pel què la forma més ràpida de prograssar és, com deia Tom Peters, "quan abans t’equivoquis (i aprenguis) abans arribaràs a l’exit". Lamentablement, per molts de consells que dongui, l’emprenedor aprendrà realment quan se l’hagi fotut. Tots hem tingut el nostre ego de "aquest tio m’explica en què es va equivocar, però com que jo sóc més bo o les circumstàncies són diferents,… el que li va passar a ell no em passarà a mi" (i torta al canto).
3) Estimar els marrons. Has de retar-te a tu mateix constantment. Sortir de la teva zona comfortable, quan qualcom et toca els nassos (de la teva comoditat) és un bon síntoma que estàs sortint de la teva zona de comfort. És com l’esport, per progressar has de jugar contra gent que sàpiga més que tu. És més còmode jugar contra gent de nivell inferior, però aquests no et posen entre l’espasa i la paret, pel què no aprendràs tant.
PS: com sempre, aquests events són sobre les 19h i arribo exhaust del dia, però bé, val la pena.
PS2: avui ha estat un dia per emmarcar! una bona oportunitat pel matí, un migdia arribant a un acord per crear una nova start up, un dinar per preparar el desembarc a Silicon Valley, una tarda de reunions productives, sopar amb amics i socis, i veure com eliminem a l’Espanyol al Camp Nou, això sí, amb molta emoció final
Spamina poc a poc s’està convertint en una referència en el mercat de la seguretat en el correu electrònic. Hem anat llençant noves versions del nostre producte amb moltíssim d’esforç, perseverància i sofriment. Però, al final, la ilusió, la perseverància i la passió fan que les coses vagin sortint.
El 2008 hem pogut veure com Spamina s’ha introduït en moltes contes, algunes d’elles de referència (que al final són els qui validen si el producte és bo o no), ha estat inclòs als principals canals d’integradors i distribució, ha començat una col·laboració amb RedIris (la qual cosa m’omple d’orgull perquè són el summum en correu electrònic) i altres coses més. Sense oblidar que estem competint amb empreses infinitament més grans i més capitalitzades que nosaltres. Tant de bo en uns anys poguem ser un cas d’èxit de David contra Goliat!
Per culminar el 2008 publiquem el "Llibre Blanc del Spam". Una publicació patrocinada pel INTECO i que conta amb la col·laboració de RedIris i CTSys. Un llibre tècnic dirigit a administradors de sistemes escrit per Jordi Xapellí i Hugo, el nostre gurú del correu electrònic, que explica tècnicament les característiques dels atacs del Spam, causes i solucions. El pròleg el va escriure un servidor i potser sigui el més fàcil d’entendre pels "no tècnics"
Un altre anyet més, un altre update. Ja estic en la 3.5! És un bon moment per repassar el que va donar de sí la versió anterior i marcar els propòsits per aquesta nova release.
Breu balanç de la v.3.4
Va ser l’any d’inflexió: nova marca (Inspirit), nous socis, noves aspiracions… No ha estat gens fàcil. És un repte integrar a tanta gent, amb tants de punts de vista i mentalitats diferents, però si al final hi ha un alineament en valors i bona voluntat, tot surt endavant. Sempre es pot millorar, però a nivell professional no podria demanar més!
A nivell personal va ser una fita sobreviure al PDG de l’IESE (pensava que farien fora per campanero en dos mesos), poder incorporar-me a vàries associacions empresarials com a membre de la junta, estrenar-me com a columnista i conferenciant amateur, aprender a fer KiteSurf, bucejar als Cenotes (Mèxic), acabar el GOW2…
Alguns propòsits per la v3.5
Als Reis Mags els vaig escriure una carta que inclou: la creació de al menys 3 noves startups, establir-nos al Silicon Valley, formalitzar l’incubadora Inspirit Labs i ser capaços de deixar de banda tants d’elogis, premis i reconeixements per mantenir la tensió (el "foc al cul"), la gana i la mateixa ilusió que quan era v.2.1 que ens ha ajudat a crèixer. Com deia Cruyff "arribar és fàcil, el difícil és mantenir-se".
A nivell personal espero poder dedicar més temps a llegir, beure menys RedBulls, dormir quelcom més de 5 hores al dia, continuar aprenent KiteSurt (sense trencar-me res), arribar al nivell PRO del Guitar Hero, bucejar entre taurons (encara que sigui a l’Aquàrium) i aprendre a cuinar (amb la Thermomix)!
PS: (update) anar a 3 celebracions a Canaletes! (com em puc oblidar d’això, deuen ser els anys). Gràcies Pol!!
Dimarts, 3 Març 2009
