http://villageofjoy.com/50-strange-buildings-of-the-world/

Ahir, a Alacant, va tenir lloc la gala d’entrega del Premi Nacional al Jove Empresari. Vaig ésser guardonat amb l’accèsit a la internacionalització!

Tot i que sempre comento que els emprenedors no som clubs de futbol i els trofeus no ens resolen els problemes del dia a dia, la veritat és que em sento molt orgullós. Aquest guardó significa el reconeixement a moments durs i complicats. En destacaré tres:

1) Lluites contra l’entorn: quan vaig dir que començariem operacions a Argentina, no vaig trobar una sola opinió favorable: que si els estúpids prejudicis contra els argentins, que si millor en un altre lloc, … A dia d’avui tenim un equip de més de 80 persones en 2 centres al país. I seguim.

2) No poder estar a prop dels meus equips: estar en molts llocs significa estar poc en cadascun. Sóc conscient que la meva gent cada vegada em veu menys presencialment, tot i que continuament els tinc presents i estic 100% localitzable per msn o skype.

3) A nivell personal: no hi ha res més dur per mi que un dia sense poder banyar i ficar al llit al meu fill.

Vull donar les gràcies a tots i en especial al meu equip. Jo recullo els premis però els guanyem junts!

Gràcies!

Ps: vaig tenir l’oportunitat de xerrar amb el ministre Bernat Soria. Un home encantador i accessible. Va tenir un discurs orientat a la promoció d’empreses i posa com a exemple als joves emprenedors. Però li vaig dir que tenen que espabilar més. A dia d’avui, està moltíssim més reconegut el pitjor dels cuiners mediàtics que el millor dels emprenedors, que està creant centenars de llocs de treball. És genial que es presti interés a la grastronomia, per la promoció del país, però existen també altres sectors.

Ps2: vaig compartir taula amb els nois de Neomtrics i amb Ricardo Buil (centraldereservas.com), tots molt macos. Ricardo em va sorprendre quan em va dir que havia venut unes vaques per comprar dominis

Estic convençut que només hi ha una forma de sortir d’aquesta crisi: creant empreses. Malgrat això, la situació macroeconòmica actual no facilita molt les coses a l’hora de trobar finançament. Però afortunadament existeixen iniciatives com la de Carlos Blanco (en la qual vaig participar com a membre del jurat) que contribueixen al desenvolupament de start ups al nostre país.

La meva recomanació és tenir MOLT clar quins seran els criteris de puntuació:

    * Projecte Global
    * Model de Negoci viable
    * Innovació
    * Tenir l’equip ja format
    * Tenir ja l’empresa en marxa

I sobretot, presentar amb molta claredat, contundència i grans dosis de passió.

Més informació: http://www.carlosblanco.com/2008/11/03/first-tuesday-i-foro-de-startups/

La setmana passada a Roma es va anunciar el desenvolupament del joc Dance Fabulous per Nokia per part de Digital Legends, l’empresa on el meu germà exerceix de Content Director, que vindria a ser quelcom semblant al responsable de la concepció del joc (si no tinc mal entès).

Després d’haver tingut molt d’èxit amb l’ONE (un dels millors jocs de la Ngage) i amb el Kroll (videojoc presentat en una Keynote d’Apple), Digital Legends desenvoluparà un joc "musical". En la meva opinió, han tingut molta vista, veient l’èxit del Guitar Hero, Sing Star, etc. Pel desenvolupament del joc han contat amb Dave Steward, fundador d’Eurithmics.

Encara recordo, tot i que SEGUR que ell mai ho reconeixerà, al meu germà "ballant" el "Sweet Dreams" d’Eurithmics quan tenia uns 7-8 anys, qui li hagués dit que anys després col·laboraria amb el seu creador. 

El meu germà és el menys fotogènic de tots

Veure vídeo

Aquesta és la columna que aquesta setmana he escrit per El Periódico sobre els perills de l’alarma social que genera la crisi.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=556921&idseccio_PK=1009

Conèixer a Tim Draper va ser una experiència increïble. Tim pertany a la tercer generació d’una saga d’inventors de Capital Risc (sí, heu llegit bé, el seu  avi ja era un venture capitalist).

Ell s’autoproclama l’encunyador del terme “marketing viral”. La veritat és que, essent l’inversor de Hotmail, Skype, Baidu, etc, ja es pot autoproclamar el que vulgui, que s’ho mereix. A diferència de molts d’inversors de la Vall, Tim te una visió global i per això te caçatalents per tots els continents que cerquen el següent “bombazo” global.

El que més em va sorprendre, a part de la seva proximitat personal, va ser que just després d’acabar de fer la seva presentació… es va posar a cantar! I pel que vaig veure, ho fa sempre! Us imagineu a Carles Trenchs de Caixa Capital Risc o a algun homòleg seu fent el mateix aquí? No crec que sigui per falta de ganes o de capacitat (he sentit que en Carles és un mestre amb les sardanes), si no que la nostra societat té molt estereotipat el concepte de “persona sèria” i, clar, això es sortiria del protocol. Em sembla perfecte que a ningú li importi si vens a treballar amb una americana d’un color (potser per això Sala i Martí es sent com un peix sota d’aigua a NYC) o si portes corbata o si en la primera foto de la teva web surts a sobre d’un elefant.

Perquè podeu comprovar què bé que interpreta, canta i juga al Guitar Hero: http://www.theriskmaster.com.

Bé, a part dels aspectes folklòrics, l’Albert (gràcies!) m’envia unes notes que va prendre en una de les seves xerrades sobre els seus criteris d’inversió. Ho deixo en anglès perquè pugueu practicar una mica:

1/ The Team
Reasons for doing the project (what is the motivation!)
Qualifications of the team.
Team track record (if any).

2/ The Concept:
Is the concept unique - How? a) First player mover or b) Introducing new technology
Is the concept either a) user generated or b) network generated.

3/ The Technology:
Can it be disruptive - The big question to answer is if it will change people’s lives?

4/ The Space:
How crowded is it?
Who are the main players?

5/ How do you monetize the concept.  What is the revenue model.

PS: Ja he aterrat i, només d’arribar, he anat a Madrid a acabar un curset per Business Angels de l’IESE, que comença en unes quantes hores.

Porto dos dies aquí i sembla que en porti 10. Les jornades son molt intenses i interessants.

Faig un breu resum d’allò més destacat de la jornada:

• Sobre gestió de la innovació dels "grans" (Cisco, Facebook, Google, Symantec,…): podem resumir les seves estratègies en innovació interna + inversió (o adquisició) en start ups innovadores. En alguns casos (com Facebook o  Microsoft) l’estratègia es basa en crear la millor plataforma per que desenvolupadors muntin el seu "xiringuito".
• Aspectes jurídics: s’ha parlat sobre els tipus d’empresa que es poden crear i la possibilitat de tenir un delaware company. En aquest estat es crea una empresa via web en 5 minuts, i ni tan sols es necessari tenir presencia física. Es una opció rapida per posar un peu per una empresa estrangera.
• Presentacions d’emprenedors: En 2 minuts havien de fer un pitch. En general hi havia bastant nivell.
• Venture Capital: diversos inversors han exposat el perfil de projectes que cerquen i ens han explicat quins aspectes valoren més. En resum podem dir que prioritzen la passió de l’emprenedor, la solució i el seu recorregut en el mercat. La xerrada estrella ha estat la de Tim Draper, un dels més destacats inversors (en el seu dia va invertir en Hotmail, Skype…). Li dedicaré un post més endavant.

Més tard hem tingut una sessió de coaching per part de P&P, on ens han aconsellat sobre quins requisits hem de complir abans de venir. També hem conegut a uns nois d’una empresa espanyola basada en Sunnyvale, qui ens han aconsellat molt bé sobre aspectes operatius de la vida de la vall.

Resum: una jornada súper interessant, que ha permès fer-me una foto de com podríem començar la nostra aventura americana. He aprés com presentar aquí els projectes i com pensen els venture capital. Tinc la impressió que hem veuran molt per aquí!

Aquesta setmana em trobo en SV, la meca de les start ups de base tecnològica.

He vingut a un esdeveniment organitzat pel P&P Tech Center, una espècie de Barcelona Activa en versió californiana i privada. Són unes conferències dirigides a emprenedors, venturecapitals, universitats, incubadores, … les peces claus de l’ecosistema econòmic del famós  vall del silici.

Les jornades són espectaculars i el nivell és de Champions. Aquí et pots trobar al fundador de MySQL, al venture capital que va invertir en Yahoo o a directius de Google. T’expliquen les seves claus amb total transparència i són bastant accessibles, senzills i d’una humilitat increïble.

 Quan estàs en un entorn on tothom és megacrack, solament pots aprendre i veure el món com ho veuen ells.

 Per què he vingut? Doncs a més de practicar el meu esport favorit (el shopping, i més ara amb el dolar baix) i fer una mica de turisme, tinc en ment obrir una oficina aquí com més aviat millor i portar algunes de les nostres empreses. Com deia aquest matí el fundador de MySQL (recentment adquirida per Sun per "només" 1 milió de $), les empreses que vulguin ser capdavanteres a nivell mundial, han d’estar en el mercat més gran del món. I aquí volem estar. És un gran repte perquè aquí es troba el millor del món, però no cal tenir complexos. No són ni més llestos ni més hàbils que nosaltres. Només tenen l’avantatge d’haver crescut en un ecosistema que afavoreix el desenvolupament d’ start ups. Però nosaltres també podem estar en aquest ecosistema, per aspirar jugar la Champions i potser algun dia, tenir opcions de guanyar-la.

 PS: Curiosament, sempre que vinc A EEUU em sento com a casa. Ja que a BCN em prenen per guiri fins que començo a relluir un accent empordanès, i quan estic a Xina, em prenen per xinès fins que obro la boca (i trec el meu xinès amb accent empordanès). En canvi aquí a la gent no l’mporta d’on vens ni com vesteixes i un emprenedor no sembla una persona extranya sinó que forma part de l’ecosistema.