Per començar l’any us faig un c’n'p d’un text d’Einstein que em va enviar Erik Brieva  (company a EO Barcelona & CEO de Polymita), que també he vist reproduït al blog de l’Angel Maria. Molt en la línia del meu poema preferit de Neruda ("Tu eres el resultado de ti mismo") altament recomanable de llegir i interioritzar.

Ja sabem que tot està molt fotut però tenim una bona oportunitat per fer quelcom d’històric que poder explicar algun dia als nostres néts.

——–

    "No pretenguem que les coses canviin, si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir a persones i països, perquè la crisi porta progresos. La creativitat neix de l’angoixa com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neix l’inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi es supera a sí mateix sense quedar "superat".

    Qui atribueix a la crisi els seus fracasos i penúries, violenta el seu propi talent i respecte més als problemes que a les solucions. La verdadera crisi, és la crisi de la incompetència. L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per troba les sortides i solucions. Sense crisi no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cada un, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En lloc d’això, treballem dur. Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la."

    ALBERT EINSTEIN

Tinc pendent postejar sobre aquesta xerrada. A veure quan trobo una estoneta. Fins llavors:

http://www.economing.com/2008/11/25/quan-lemprenedor-es-troba-amb-la-universitat/

PS: aquell dia estava mig grogui, més grogui de lo que ja sóc

Aquest és l’últim article que m’han publicat a El Periódico:

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=567550&idseccio_PK=1009

Vaig començar la meva marxa emprenedora franquiciant un ISP. Amb 21 anys i sense tenir ni idea de res, era una bona opció. Vaig tenir la sort d’aprendre de grans personatges de l’internet actual (Antonio Gonzalez Barros, Axel Serena, Nacho González Barros, …). Durant aquests anys, el nom de l’empresa era Intercom Girona (Intercomgi pels amics). Per a una empresa d’àmbit provincial ens venia molt bé aquest nom però, a mesura que anàvem "sortint a fora", era cada vegada més incòmode, sigui per les confusions amb Grup Intercom o perquè demostrava un nom molt local.

Aquest any hem decidit fer un renom. Potser una mica tard, però millor ara que mai.

No ha estat una tasca senzilla. Buscant un nom que mantingués l’esperit intercom i que tingués en compte la innovació i Internet, va sorgir Inspirit.

Inspirit serà el nom de capçalera del grup, i tindrà dues branques. D’una banda, la part de serveis a empreses (Spamina, Atraczion, …) i, d’una altra, la nostra incubadora de projectes interns (Inspirit Labs).

Una altra novetat és que hem fusionat les línies de negoci tradicional d’Intercomgi (Datacenter, Web i Atraczion) amb Conzentra. El resultat és un grup format per unes 120 persones que aspira a ser un proveïdor de referència especialitzat en el canal Internet.

Ahir a la nit vaig assistir al I Foro de Start ups. 7 finalistes van exposar els seus projectes i al final van guanyar els gironins Unlocked Voice (sí, els de Girona ho guanyem tot!).

És molt maco veure com un emprenedor exposa el seu projecte i són molt eriquidores les crítiques constructives, encara que aquestes no sempre siguin ben acceptades. És molt dur rebre crítiques de quelcom pel què has treballat tant, però l’emprenedor que més ràpid assoleix l’èxit és el que més ràpid ha sabut adonar-se’n del seus errors i corretgir-los. L’emprenedor que no escolta, que té una veu al seu interior que li diu que els demés s’equivoquen (encara que no ho reconegui), es donarà un i un altre cop contra la paret. El dia que fracasi, donarà les culpes a tot el món i no s’haurà assabentat que el veritable culpable és ell, per no haver estat capaç d’escoltar.

Aquesta actitud és perfectament comprensible, però l’hem d’evitar. És molt difícil assumir crítiques dels nostres projectes ja que, els emprenedors, tenim tendència a enamorar-nos dels nostres projectes i tornar-nos sords. Això és com si a un pare li dius que el seu fill és lleig. Segur que no li agrada. Però, si realment ho és i en prenem consciència, potser estarem a temps d’educar-lo perquè sigui simpàtic i pugui fer-se un lloc a la vida. Així van fer els meus pares amb el meu germà i mira com va triomfant pel món!

Durant el sopar, es va debatre sobre si el First Tuesday és un Foro d’Inversió o no. La sensació general (que comparteixo) és que s’ha convertit en un ecosistema on es troben inversors, emprenedors, organismes oficials, premsa, etc amb la informalitat necessària que trenca barreres d’entrada. La veritat és que crec que la tasca que estan fent gent com el FT, Seedrocket i altres events per emprenedors és increíble. Com dediquen el seu temps a una causa tan necessària pels temps que vivim actualment. Els governs s’haurien de plantejar les seves mesures per sortir de la crisi. Si realment creuen en la promoció de creació d’empreses, haurien de deixar d’emetre reality shows amb fòrmules gran hermanístiques, on s’avalua el lideratge d’un emprenedor en funció de com puja un sofà per un edifici sense ascensor. És obvi que això és millor que veure un reality amb el meu admirat Paquirrín, però la professió d’emprendre hauria de ser més digne que el vulgar entreteniment televisiu.

En fi, per finalitzar. Encara que no hagin assistit molts, a partir d’ara crec que intentaré venir més sovint, perquè és una gran oportunitat per retrobar-se amb els amics i conèixer, en carn i ossos, els amics virtuals (Dani, Vicente, Oriol, etc).