Aquest és l’Article que Marc Morató em va dedicar a la Vanguardia el passat 13 de febrer.

Sovint em pregunten perquè dono tantes xerrades. Ni m’agrada parlar en públic (és més, ho passo pitjor del que sembla), ni ho faig per promocionar les meves empreses (afortunadament ja hi ha gent millor que jo que realitza aquesta tasca). Tampoc suposa un sobresou (de fet, a partir d’aquest any ho donaré a una ONG). Els motius pels que dono xerrades són 2: perquè em motiva enfrontar-me a les meves pors (en aquest cas la por escènica) i sobretot perquè la meva nova causa és fomentar l’esperit emprenedor.

Vull contribuïr a aquesta cause perquè sento empatia amb l’emprenador que comença (em veig reflectit i penso que tant de bó haguessin existit events com El Iniciador) i d’altra banda, perquè tinc el convenciment que la solució a la crisi econòmica actual som els emprenedors. Siguin els que creem empreses o els intraemprenedors, que des de dins de les organitzacions o l’administració, assumeixen riscos amb l’objectiu d’aconseguir un món millor.

En aquests últims dies he tingut l’oportunitat de presentar a la Universitat Pompeu Fabra-IDEC i a Iniciador.com.

- Universitat Pompeu Fabra-IDEC: em va convidar gentilment David Rodriguez, una xerrada per l’Alumni del MBA i els estudiants del MBA. La xerrada portava per títol "Emprendre en temps de crisi". Avui en dia aquesta paraula està de moda i qualsevol cosa a la que s’afegeix "crisi" sembla més cool. Entre altres coses, vaig explicar com nosaltres haviem patit la crisi puntcom i que a mi personalment em va servir de palanca per créixer. La nostra empresa el 2003 (quan vam pringar amb la crisi puntcom) contava amb un equip de 27 persones aprox. i a dia d’avui som uns 240.

- Iniciador.com: em van convidar a participar el "clan de Girona (Catà, Cumí, Coro, Jordi,…). La veritat és que em vaig sentir molt còmode, donat que en contades ocasions estic rodejat de tant d’emprenedor, per això l’empatia per les coses que explicava era molt notable.

En breu resum de la xerrada a Iniciador:

1) No existeixen regles fixes, l’important és la consistència de la implementació. En ocasions creiem que hi ha consells o decisions genials o regles d’or inquebrantables. De fet, a moltíssimes preguntes que em feien, el més honest que podia respondre era "Depén". En empreneduria no hi ha dogmes, una mateixa situació amb persones diferents, acaba radicalment diferent. Per això, més que obsesionar-se en si la decisió és bona o no, la preocupació ha de ser com es du a terme. Les idees les fan bones les seves implementacions!

2) Cultura de l’error: en una start up de noves tecnologies que és pionera només hi ha quelcom indubtable: ficarà la pota. Pel què la forma més ràpida de prograssar és, com deia Tom Peters, "quan abans t’equivoquis (i aprenguis) abans arribaràs a l’exit". Lamentablement, per molts de consells que dongui, l’emprenedor aprendrà realment quan se l’hagi fotut. Tots hem tingut el nostre ego de "aquest tio m’explica en què es va equivocar, però com que jo sóc més bo o les circumstàncies són diferents,… el que li va passar a ell no em passarà a mi" (i torta al canto).

3) Estimar els marrons. Has de retar-te a tu mateix constantment. Sortir de la teva zona comfortable, quan qualcom et toca els nassos (de la teva comoditat) és un bon síntoma que estàs sortint de la teva zona de comfort. És com l’esport, per progressar has de jugar contra gent que sàpiga més que tu. És més còmode jugar contra gent de nivell inferior, però aquests no et posen entre l’espasa i la paret, pel què no aprendràs tant.

Links:

Pompeu-IDEC: http://ocases.blogspot.com/2009/01/emprenedoria-i-ddac-lee_1387.html

Iniciador:  http://oscarcumi.com/2009/01/29/iniciadorbcn-enero-con-didac-lee/

PS: com sempre, aquests events són sobre les 19h i arribo exhaust del dia, però bé, val la pena.

PS2: avui ha estat un dia per emmarcar! una bona oportunitat pel matí, un migdia arribant a un acord per crear una nova start up, un dinar per preparar el desembarc a Silicon Valley, una tarda de reunions productives, sopar amb amics i socis, i veure com eliminem a l’Espanyol al Camp Nou, això sí, amb molta emoció final 

La meva última columna a El Periódico:

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=580864&idseccio_PK=1009

PS: el títol a El Periódico no ha estat del tot afortunat, hagués preferit el que encapçala aquest post

Spamina poc a poc s’està convertint en una referència en el mercat de la seguretat en el correu electrònic. Hem anat llençant noves versions del nostre producte amb moltíssim d’esforç, perseverància i sofriment. Però, al final, la ilusió, la perseverància i la passió fan que les coses vagin sortint.

El 2008 hem pogut veure com Spamina s’ha introduït en moltes contes, algunes d’elles de referència (que al final són els qui validen si el producte és bo o no), ha estat inclòs als principals canals d’integradors i distribució, ha començat una col·laboració amb RedIris (la qual cosa m’omple d’orgull perquè són el summum en correu electrònic) i altres coses més. Sense oblidar que estem competint amb empreses infinitament més grans i més capitalitzades que nosaltres. Tant de bo en uns anys poguem ser un cas d’èxit de David contra Goliat!

Per culminar el 2008 publiquem el "Llibre Blanc del Spam". Una publicació patrocinada pel INTECO i que conta amb la col·laboració de RedIris i CTSys. Un llibre tècnic dirigit a administradors de sistemes escrit per Jordi Xapellí i Hugo, el nostre gurú del correu electrònic, que explica tècnicament les característiques dels atacs del Spam, causes i solucions. El pròleg el va escriure un servidor i potser sigui el més fàcil d’entendre pels "no tècnics"

Aquí us deixo la versió electrònica:

http://download.spamina.com/marketing/Libro_Blanco_Spam_2008.pdf

Un altre anyet més, un altre update. Ja estic en la 3.5! És un bon moment per repassar el que va donar de sí la versió anterior i marcar els propòsits per aquesta nova release.

Breu balanç de la v.3.4

Va ser l’any d’inflexió: nova marca (Inspirit), nous socis, noves aspiracions… No ha estat gens fàcil. És un repte integrar a tanta gent, amb tants de punts de vista i mentalitats diferents, però si al final hi ha un alineament en valors i bona voluntat, tot surt endavant. Sempre es pot millorar, però a nivell professional no podria demanar més!

A nivell personal va ser una fita sobreviure al PDG de l’IESE (pensava que farien fora per campanero en dos mesos), poder incorporar-me a vàries associacions empresarials com a membre de la junta, estrenar-me com a columnista i conferenciant amateur, aprender a fer KiteSurf, bucejar als Cenotes (Mèxic), acabar el GOW2…

Alguns propòsits per la v3.5

Als Reis Mags els vaig escriure una carta que inclou: la creació de al menys 3 noves startups, establir-nos al Silicon Valley, formalitzar l’incubadora Inspirit Labs i ser capaços de deixar de banda tants d’elogis, premis i reconeixements per mantenir la tensió (el "foc al cul"), la gana i la mateixa ilusió que quan era v.2.1 que ens ha ajudat a crèixer. Com deia Cruyff "arribar és fàcil, el difícil és mantenir-se".

A nivell personal espero poder dedicar més temps a llegir, beure menys RedBulls, dormir quelcom més de 5 hores al dia, continuar aprenent KiteSurt (sense trencar-me res), arribar al nivell PRO del Guitar Hero, bucejar entre taurons (encara que sigui a l’Aquàrium) i aprendre a cuinar (amb la Thermomix)!

PS: (update) anar a 3 celebracions a Canaletes! (com em puc oblidar d’això, deuen ser els anys). Gràcies Pol!!

La meva darrera columna!

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=573556&idseccio_PK=1009

No recordo qui m’el va enviar. Val la pena veure’l un parell de cops.

PS: Pausch va morir el passat 25 de Juliol.