Aquí us deixo l’enllaç al meu últim article per El Periódico, publicat dijous passat. Tracta sobre l’esperit emprenedor de les comunitats d’origen extranger.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=602439&idseccio_PK=1009

Fa temps que seguia l’evolució de Red Karaoke, per ser un projecte original i interessant. Tenia curiositat per saber qui estava darrera de tot, fins que finalment vaig tenir l’oportunitat de conéixer en Miguel Ángel al sopar del First Tuesday Madrid organitzat per Carlos Blanco (a.k.a. el “celestino-padrino” de les start ups).

Després de varis twitts i amb molt de compte perquè Miquel A. no descobrís el meu usuari (només em faltaria sortir a Youtube fent el frkiki cantant Mazinguer en versió original) em va oferir ser conseller a Red Karaoke. Tinc una agenda impossible però vaig veure que la dedicació de temps era assequible, així que per a mi va ser un honor poder acceptar el càrreg. Espero poder ajudar en el que pugui i aprendre molt d’ells!

Més informació:

http://www.planetamedia.com/2009/03/didac-lee-nuevo-consejero-de-red.html

http://www.emprendedores.es/empresa/informacion/50_empresas_que_triunfaran_en_2009/proyectos_innovadores/(image)/13

Demà tindrà lloc la conferència-debat Microglobalitzacions Metropolitanes: nous petits empresaris d’origen extranger, dins del cicle "Barcelonesos Transnacionals", organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta ocasió participaré com a ponent junt amb Núria Benach (Universitat de Barcelona) i Joaquín Beltrán (Universitat Autònoma de Barcelona).

La conferència tindrà lloc al Museu d’Història de Barcelona, a les 19:00 h.

Em vaig quedar sense paraules quan en Pau Garcia-Mila em va trucar fa uns dies per dir-me que tindria a Richard Stallman a casa seva i que potser vindrien a visitar-nos a Girona. Tenia una xerrada a la tarda i podiem aprofitar per anar a dinar junts.

Stallman és el pare del software lliure, activista i profeta dels drets bàsics de l’usuari (llibertat, control i privacitat de les seves dades) i l’ètica que han de seguir els programadors. És un autèntic profeta que va pel món evangelitzant la seva causa i que cada dia té més seguidors. Segurament és una de les 4 persones més influents del món del software junt amb Gates, Jobs i Torvalds.

Les idees de Stallman, en el pla del software i dels usuaris, trascendeixen els conceptes tècnics. El seu plantejament ideològic es centra en un concepte més social que tècnic, que fomenta la cooperació i la sinèrgia, molt per sobre de la competència, com una forma de donar més valor al treball humà; afavoreix la convivència i tendeix a minimitzar les diferències entre les persones.

Podem o no compartir el seu punt de vista. Però és molt interesant entendre el perquè de la seva lluita i aprendre d’una persona que arrossega masses. Per a milions de persones és més trascendent (tot i que no més mediàtic) que una estrella del rock o un futbolista, perquè a part de l’admiració com a símbol, el seu activisme a inspirat a milions de persones que han desenvolupat el software en el que es recolza Internet i el nostre treball diari.

PS: A la tarda Stallman donava una xerrada sobre "Drets d’Autro", li vaig recomanar conéixer a Enrique Dans, un altre gran expert d’aquesta matèria i amb qui segurament podrien tenir interesants debats.

Us deixo amb la columna que ahir vaig publicar a El Periodico, on tracto sobre la necessitat de fomentar la simbiosi entre universitat i empresa.

"En una visita a la Universitat de Cambridge em va cridar l’atenció la quantitat de cotxes esportius aparcats al pàrquing del professorat. "Sí que cobren bé aquí", vaig pensar. Però aviat em van aclarir que aquest col.lectiu compta amb un salari base molt just, i l’extra és degut a col.laboracions amb empreses.
Anglaterra ha comprès la simbiosi universitat-empresa, col.laboració que genera un cercle virtuós: la universitat contribueix mitjançant la investigació que les empreses tinguin productes més innovadors; l’empresa en crea la versió comercialitzable, el màrqueting, i contribueix a donar un enfocament més pragmàtic a la investigació gràcies al contacte amb el mercat. Tenir productes innovadors li permet augmentar els beneficis i seguir comptant amb la universitat, i a aquesta disposar de més i millors mitjans per investigar.
Que la universitat sigui el departament d’investigació de les empreses, i aquestes el de desenvolupament i de màrqueting de la universitat, dóna sentit al fet que totes dues vulguin ser als parcs tecnològics. La realitat és que moltes empreses hi són per tenir vistes boniques, accedir a subvencions o per ser més chic.
No resulta fàcil. Potser la barrera principal és que els objectius d’universitat i empresa no estan alineats. Uns s’enfoquen cap a la publicació de papers i altres al seu excel de resultats del mes. Curt termini contra llarg termini. I quan es travessa la línia sembla que es va a parar al costat fosc. No obstant, és una relació imprescindible. Difícilment una pime pot tenir investigadors purs del mateix nivell que en un centre d’investigació.
En el nostre cas, hem tingut la sort d’alinear-nos molt bé amb els investigadors. Hem fet un gran esforç per conèixer les motivacions de l’altra part, i hem trobat equips a la Universitat de Girona (grup BCDS) i la Unicen (Buenos Aires). Fruit d’aquesta relació ha estat possible desenvolupar dos productes tecnològics de gran component innovador i un plus de qualitat que difícilment hauríem aconseguit sols. I a més, ¡ens donen subvencions!
Cal fomentar aquestes simbiosis i deixar de tenir escrúpols a passar al ‘costat fosc de la força’."