La setmana passada vaig estar de visita a Argentina. En una primera etapa a Tandil i posteriorment a Buenos Aires.

L’objectiu del meu viatge, a més de menjar "asados" amb l’equip, va ser assistir al llençament de la beta privada del nostre nou projecte, Zyncro.

Quantes vegades ens hem preguntat qui té l’última versió del document? i quantes vegades hem comprobat que en el servidor de fitxers no hi és l’última còpia, sino que està als ordinadors de l’equip? Tot i que existeixen solucions de gestió de fitxers, l’usuari sol ser VMN (vago, maldestre i no té temps), motiu pel qual li costa molt canviar els seus hàbits i costums. Per això hem creat una solució per a perfils VMN: no hem de canviar de costums, cada vegada que es fa un canvi en un fitxer, automàticament ho sincronitza amb l’equip i amb el servidor. Així tots estan actualitzats i la informació és accessible i protegida de forma permanent. És una solució híbrida: el millor de la centralització i el millor de l’informàtica distribuida.

Zyncro neixerà global. Les seves oficines seran a Silicon Valley, el Project management es portarà desde Girona-BCN i el desenvolupament a Tandil. El repte al qual ens enfrontem és molt gran: lluitar contra un dels principals problemes no resolts de l’informàtica. Sabem que no serà fàcil. A més ens enfrontem a competidors globals ben financiats i amb equips de gran talent. Tot i així, a Zyncro hem dipositat molta energia, sacrifici i ilusió!

El kickoff de sortida, per a la beta betíssima privada va ser a Tandil. El mateix equip de Zyncro amb l’ajuda d’altres companys, van fer un event de llençament i presentació a premsa local. A més d’aconseguir molts usuaris, va ser un excel·lent exercici per augmentar el compromís amb el projecte. Quan un està presentant davant dels seus companys, dels seus pares i als futurs betatesters (que saben qui ets i on vius), l’adrenalina es dispara pels núvols!

Tinc pendent un post que estic acabant sobre el passat Díadel Emprendedor en Asturias. Però per anar obrint boca, faig un cut and paste de quelcom que em va cridar molt l’atenció. Recomanaria als responsables d’aquest tema que prenguin bona nota d’aquesta inciativa.

Copio del blog de Rubén Calvo:

"Em va cridar molt l’atenció que a la plaça de l’ajuntament estiguessin estudiants amb les seves botigues de productes, intentant vendre els seus productes costi el que costi a qualsevol persona que passés entre ells. M’agrada l’idea perquè s’està fomentant des de petits al col·legi aquestes habilitats que tant ens fan falta, com les de parlar en públic i les de comunicar-se millor per vendre el teu producte"

Font: RubenCalvo.com

Els amics de Google m’han convidat a donar una xerrada junt amb Carlos Gracia (Director Google Enterprise Espanya i Portugal), Jordi Torres (Catedràtic UPC/BSC i doctor enginyer en informàtica) i Jordi Bagó (Conseller Delegat i Director General de Grup SERHS, S.A.). El mestre de cerimònies, com no, serà Carlos Blanco.

Aquest és l’article que el publicat a El Periódico d’avui:

Últimament em pregunten si en aquests temps que corren és més difícil emprendre. Tot i que emprendre sempre és complicat (amb crisi o sense ella) i que a priori  a priori la resposta sembla ser afirmativa, la realitat és que la situació de crisi és l’hàbitat natural d’un emprenedor: les primeres vendes, aconseguir el primer finançament abans d’haver demostrat res (i el segon ¡demostrant que no el necessites!), fer mans i mànigues per pagar les nòmines a final de mes, estar permanentment a la corda fluixa fins a aconseguir el punt mort. ¡Som uns experts a gestionar crisis! ¡Ens haurien de contractar els governs!

Ara és més complicat aconseguir finançament per a projectes de risc alt (tecnològics, emergents). Però, com diuen al meu poble, qui no arrisca, no pisca. Potser en aquests moments el més pràctic és optar per negocis amb una ruta més ràpida per generar caixa en efectiu. Ara més que mai cash is king. O la postura més radical de Ken Morse (director del Centre d’Emprenedors del MIT), cash is more important than your mother.

Aconseguir finançament per començar sempre és complicat. De fet, com deia el meu amic Victoriano, tenir poc cash ajuda a aguditzar l’enginy. Existeixen molts negocis (especialment els negocis basats en internet o serveis) que no necessiten una fortuna per començar a demostrar que poden funcionar.

Jo vaig començar amb 18 quilos que, encara que pot semblar poc, és una fortuna si ho comparem amb els sis que va necessitar Carlos Blanco per fundar Grupo ITnet o els tres de Marc Vidal per crear Cink.

Els més optimistes estem convençuts que en èpoques com l’actual és quan existeixen més oportunitats i novetats, a causa dels canvis en l’ordre establert. En poso un exemple: em sembla que en cap moment de la història un grup de periodistes amb un bloc i pocs mitjans han pogut competir amb un poderós i influent grup mediàtic. Sempre és un bon moment per emprendre. La recepta per a aquestes èpoques és tenir grans dosis d’il.lusió per poder aprofitar les oportunitats que sorgeixin i pragmatisme per monetitzar-les.