Principal

Inauguració botiga Tradeinn el 8 de Juliol

El grup Tradeinn va començar amb Scubastore, amb seu social ubicada en un garatge. Als armaris d’aquest garatge emmagatzemàvem l’stock dels productes de submarinisme que es venien per Internet. Durant molts anys hem sortejat una infinitat de problemes de tota mena, i com a conseqüència hem viscut un desgast emocional i personal molt alt. L’empresa ha passat per moltes fases, fins a la incorporació del meu amic, soci i CEO de l’empresa, David Martín.

 En David va començar a Inspirit fa uns 13 anys, com a becari a suport tècnic. Encara recordo que el primer dia que va venir ni tant sols el vaig voler entrevistar per la pinta de quinqui que tenia (bé, en això no ha canviat gaire). Però un amic comú em va recomanar que rectifiqués. I així vaig fer. Vaig comprovar que en el seu CV que a més d’estudiar Enginyeria, havia treballat com a cap de terrassa en un conegut restaurant de la costa. Vaig pensar que algú amb aquesta experiència havia de ser molt bó gestionant persones i marrons. I no em vaig equivocar!! Mai m’ha preocupat cometre errors si de tant en tant tinc un encert com aquest! En David va començar com a becari, va creixer com a director tècnic, va emprendre pel seu compte i va tornar a co-emprendre amb mí.

Des de la seva incorporació com a soci i CEO a Tradeinn, a més de duplicar la facturació any rera any, aconseguint generar beneficis (quelcom MOLT difícil de compaginar amb el creixement tant vertiginós), ha fet créixer l’empresa en altres àrees de negoci, passant d’Scubastore a Grup Tradeinn, i s’ha establert a una nau industrial que quan la vaig visitar no vaig poder evitar emocionar-me. S’ha passat d’una botiga online especialitzada en la venda de productes de submarinisme a convertir-se en un ecommerce referent en la venda de productes d’esport: submarinisme, muntanyisme, tenis, ciclisme, natació i esports de neu.

És un doble orgull per mí veure com ha crescut Tradeinn i David Martín. El proper 8 de Juliol, a més de la inauguració es celebren més coses!!


 

Dimarts, 28 Juny 2011

Sense comentarisLlegeix-lo en: 1'37 min.

Conferències, Principal

Idees per canviar el món

Per canviar el món es necessita gent apassionada. La passió és allò que sentim al nostre estómac quan tenim una idea/projecte realment motivant. És la mateixa sensació que un sent, o hauria de sentir, quan veu a la seva parella o el teu equip de futbol marca un gol. La passió és palpable, es contagia i genera un ambient d’energia positiva que fa que els apassionats es sentin tant forts i segurs de sí mateixos que es vegin capaços de canviar el món.

El passat dia 10 vaig tenir el privilegi de xerrar davant de 12 apassionats somiadors, en la presentació d’ IMAGINE, una increïble iniciativa del no menys increïble Xavi Verdaguer. Aprofito per comentar que el seu blog és ideal per als moments de solitud. Té la capacitat de contagiar i transmetre l’energia que necessitem per tirar endavant en aquells moments durs que passem tots aquells convertim idees en realitat, assumint riscos i moltes vegades sent imcompresos.

IMAGINE ha posat en marxa un programa de creativitat per generar idees que canviïn el món. El programa es celebrarà 2 vegades a l’any i seran 12 els participants que tindran la possibilitat de desenvolupar les seves idees amb el recolçament d’experts d’algunes de les empreses més innovadores (Google, Ideo, HP…), així com tenir mentors de la  Universitat d’ Stanford.

Les idees generades es presentaran al Juliol a San Francisco davant de la comunitat d’inversors i emprenedors de Silicon Valley, una gran oportunitat de mostrar la nostra creativitat davant aquest públic tant selecte.
 
Vaig compartir la tarda amb el meu referent  Alfons Cornella, qui té la una capacitat extraordinària d’inspirar a innovar. De tot allò que va dir em quedo amb la frase "ser radical és normal". Està clar que per dur a terme canvis disruptius es necessiten accions radicals. I és molt positiu que algú com ell dignifiqui a aquells "rarets" que fem coses rares, que moltes vegades la gent ens diu frikis (i amb molt d’orgull)

A la meva xerrada, a més de parlar dels temes de sempre (ho sento, sóc monotema, aburrit i plasta) destacaria que  és molt bó ser un "dreamer" però mai s’ha de deixar de costat ser un "beliver" de les teves possibilitats, però sobretot focalitzar-se en ser un "doer", en la implementació està la diferència.

En mi charla, a parte de hablar de lo de siempre (lo siento, soy muy monotema, aburrido y plasta) destacaría que es muy bueno ser un "dreamer" pero nunca hay que dejar de lado ser un "beliver" de tus posibilidades pero sobretodo, focalizarser a ser un "Doer", en la implementación está la diferencia.

Dilluns, 27 Juny 2011

Sense comentarisLlegeix-lo en: 2'04 min.

Principal

Zyncro guanya el Premi a la Innovació Digital al BDigital

El passat 31 de maig va tenir lloc a Barcelona la cerimònia d’entrega dels Premis a la Innovació Digital, dins del marc del Global Congress. Aquests premis reconeixen les iniciatives i projectes que potencien la innovació tecnològica i en aquesta edició el guanyador en la categoria de Petites i Mitjanes empreses ha estat per Zyncro!
Dels 3 finalistes en la nostra categoria, 2 eren projectes de la nostra incubadora Inspirit: Zyncro i Gootaxi. També felicito als meus amics de Gootaxi pel seu projecte i per haver arribat a la final.

Vaig recollir el premi amb l’Albert Sampietro  (CTO de Zyncro), perque en Lluís Font (CEO) es trobava durant aquells dies a Brasil, posant en marxa la nova seu. Com vaig dir després de recollir el premi, vull agrair als socis i les persones de l’equip de Zyncro l’esforç realitzat, sense el qual no hagués estat possible obtener aquest guardó.

El cert és que aquest reconeixement ha arribat després de 3 anys de travessia pel desert. Ha estat dur fins aconseguir que Zyncro sigui una xarxa social d’empresa, una intranet 2.0 que permet a les empreses millorar la seva comunicació, productivitat i motivació. Prometo redactar un post amb les reflexions i lliçons apreses.

Zyncro i Gootaxi moments abans de conèixer el nom del guanyador.

Paraules d’agraïment un cop recollir el premi.

Tots els guanyadors als Premis a la Innovació Digital 2011

Dimarts, 7 Juny 2011

Sense comentarisLlegeix-lo en: 1'03 min.

Aparicions a mitjans, Premsa digital, Principal

Spamina protegeix a RedIris de l’spam!

Us deixo l’artícle publicat a Computing en el qual es fa ressò del nou servei posat en marxa per RedIris amb l’objectiu de protegit el seu correu electrònic de l’spam i pel qual ha confiat en Spamina:

Llegir artícle

Dimarts, 7 Juny 2011

Sense comentarisLlegeix-lo en: 0'12 min.

Principal

Nova seu de Zyncro, ara a Brasil!

Fa pocs dies us parlava de l’apertura de l’oficina de Zyncro a Japó. En Lluís Font ha tornat de Sao Paulo, on ha estat amb l’objectiu d’obrir allà la nostra seu i participar en diferents actes públics. Podeu veure la seva activitat allà a:

- La nostra pàgina a Facebook
- El nostre Twitter, seguint el hasta #zbrazil.

Diumenge, 5 Juny 2011

Sense comentarisLlegeix-lo en: 0'17 min.

Aparicions a mitjans, Premsa digital, Premsa escrita

Article a l’ABC

Us deixo l’article publicat a l’ABC el passat 16 de maig, titulat "De rentaplats en un xinès a Silicon Valley i a la directiva del Barça":

Dídac Lee utilitza poc la paraula ‘impossible’, però aquest empresari del sector de les TIC, nascut a Figueres (Alt Empordà) en el si d’una família taiwanesa, reconeix que quan fregava els plats al restaurant xinès dels seus pares mai va pensar que arribaria a ser directiu del FC Barcelona.

Les explicacions de Lee sobre la seva carrera professional -fundador del grup Inspirit, amb oficines a Silicon Valley, Girona, Madrid, Barcelona i Buenos Aires, amb diversos centenars d’empleats i ara darrere l’àrea de noves tecnologies del Barça- poden sonar a manual d’autoajuda amb certa dosi d’aquesta filosofia oriental d’amor a la feina, que pot resultar una mica aterridora a Occident.

"Sóc força multitasca, com tots els xinesos, però la veritat és que tinc quatre clons que treballen per a mi", fa broma aquest empresari, enginyer de formació, quan se li pregunta d’on treu el temps per tirar endavant tots els projectes, com aquell programa ‘antispam’ que va crear fa uns anys i la idea del qual atribueix, modest, a la seva mare, "cansada" que li arribessin correus escombraries.

"L’important és tenir bons socis i dedicar-te a coses que et diverteixin", recalca en una entrevista a Efe, en què insisteix que una bona idea no és sinònim d’èxit si no ve abonada per una gestió adequada.

Per a Lee, la joventut no és sempre sinònim d’empenta, encara que ell comencés a treballar als 16 anys i pensi que aquells primers esforços van forjar el seu caràcter, amb un ego "ben domesticat" per minimitzar les possibles trompades.

Lee és als seus 37 anys un obsés de les tecnologies, un "geek", com va deixar clar en la seva participació en el cicle "Àsia Geek" -organitzat per Casa Àsia-, i ho diu mostrant un aparatós rellotge de canell Apple d’infinites aplicacions i recalcant que a casa seva té tots els "aparellets" que pot acumular i que l’ajuden a estar "hipercomunicat, hiperconnectat i hiperrelacionat", gairebé com Súper-ratolí.

Juntament amb les tecnologies, el Barça és la seva altra gran passió. Un amic li va presentar Sandro Rosell quan aquest preparava el seu salt a la presidència del Barcelona i li va oferir fer-se càrrec dels assumptes relacionats amb la xarxa.

Lee és un dels "responsables" que el Barcelona hagi tret la màxima rendibilitat a Internet i actualment sigui el club de futbol líder mundial en xarxes socials, amb més de 14 milions de fans en facebook i gairebé 1,9 milions de seguidors en twitter.

"Alguna cosa hi tinc a veure, però si està en el número ú és perquè és el Barça, independentment de si i sóc jo o un altre; i a més hi ha Messi…", recorda.

S’encarrega de tot el que té a veure amb la tecnologia en el club blaugrana: comerç electrònic, plataformes web… "El nostre objectiu és utilitzar els nous canals per ser més a prop dels nostres socis i fans, interactuar amb ells, i usar aquestes vies com un canal de comercialització".

Malgrat els seus èxits empresarials, Lee, reconegut el 2006 com a millor jove empresari català, afirma que la seva carrera està plena de tants encerts com fracassos, però que sempre s’ha mogut amb gosadia dins la "cultura de l’esforç" i la de l’"error", en què cal assumir que ningú és perfecte.

"Avui dia el més segur és arriscar-se", afirma aquest empresari, fruit de la barreja de dues cultures que el fan definir-se com a "banana", groc per fora i blanc per dins.

Per a Lee, en la generació actual de joves hi ha certa apatia que atribueix al fet que molts hagin nascut tenint-ho tot -en comparació dels empresaris forjats durant la postguerra-, mentre que entre els immigrants hi ha més ànsies de tirar les coses endavant.

Precisament, explica, el FC Barcelona està estudiant crear una plataforma pedagògica, al costat d’una entitat que treballa en l’àmbit de l’educació infantil, en què per mitjà d’Internet i les noves tecnologies es vol promoure entre els nens els valors associats al club i a la Masia: l’esforç, la companyonia, la feina…

"És més important el concepte de ‘nosaltres’ que el de ‘jo’. El Barça no té un jugador a seques que faci anuncis de calçotets", afirma.

"Cansat una mica" de tant clàssic Barça-Madrid, espera amb ànsies la final de la Lliga de Champions contra el Manchester. "Veurem un espectacle extraordinari, però quan un vol ser campió d’Europa ha de guanyar als millors", remarca.

Article publicat a l’ABC el 16 de maig del 2011

Dilluns, 23 Maig 2011

Sense comentarisLlegeix-lo en: 3'42 min.

Aparicions a mitjans, Premsa digital, Premsa escrita

Persones 2.0

Us comparteixo la darrera columna que he publicat a El Periodico, on reflexiono sobre la tendència en les organitzacions cap a polítiques de gestió del talent 2.0.

 "Sempre he odiat el terme recursos humans. Potser tenia sentit en l’era agrària o industrial, quan es valorava les persones més pel seu treball físic que pel seu intellecte. Eren més una peça de l’engranatge d’una gran màquina que no pas un ésser humà amb criteri, sentiments, motivacions. En la meva humil opinió, el terme recursos humans ha quedat obsolet actualment.

 Els treballadors ja no són recursos, com ho pot ser una cadira o un element del mobiliari que té una funció molt concreta. Són persones amb coneixements, actituds, aptituds i valors, i volen ser tractades com el que són: peces úniques i irrepetibles que aporten valor a l’empresa. Aquest valor es mesura en funció del benefici que aporten. Per aquest motiu Pablo Cardona, professor del IESE i autor del llibre ‘Las claves del talento’ , ens parla del concepte factor humà fugint de qualsevol referència al concepte de recurs.

 Les empreses haurien de gestionar les seves persones més enllà de la part administrativa, amb un Talent Manager o Human Capital Manager al capdavant. Conscients que el més interessant d’una persona no acostuma a figurar al seu currículum vitae, i que puguin generar el que podríem anomenar talent 2.0: persones emprenedores, dinàmiques, implicades, a les quals els agrada que flueixi la comunicació en el seu entorn de treball; coneixen l’entorn digital a la perfecció; els seus continguts es troben a la web, i saben que les seves empreses necessiten recursos de comunicació interna i també externa per convertir el seu negoci en una conversa interessant per al client.

 A més a més, aquestes persones són altament productives en el seu entorn laboral, són professionals de qualitat, amants de la formació constant en noves àrees; volen líders que motivin en lloc d’atemorir els seus treballadors, que coneguin les seves motivacions i que sàpiguen compartir amb elles la informació rellevant i els objectius de l’empresa en el dia a dia laboral.

 Encara que soni a un món fantàstic més propi de Disneyland i malgrat que sembli un concepte idealista en els temps que corren, la tendència apunta cap a noves polítiques de gestió del talent humà que deixen enrere el terme de recursos humans. Les persones 2.0 volen treballar en empreses 2.0 i no es conformen amb menys.
 
Aquest talent 2.0 està hipercomunicat, hiperconnectat i hiperrelacionat. Té múltiples formes de comunicar inquietuds i estats, mitjançant twitters o facebooks als quals es connecten des dels seus ordinadors, mòbils o iPads. Aquests talents estan relacionats en tot moment, treballen en xarxa i collaboren en projectes comuns tot i ser d’empreses diferents tots ells.
 
Així neix el concepte de xarxa social corporativa que es veu materialitzat en plataformes com Yammer, Socialcast o Zyncro, que uneixen persones i informació a la mateixa pàgina."

Dimecres, 18 Maig 2011

Sense comentarisLlegeix-lo en: 2'22 min.