Us deixo la darrera columna que vaig publicar a El Periodico:

Estic convençut que fomentar l’esperit emprenedor és una de les vies més realistes per sortir de la crisi. Es pot aconseguir transformar el país i migrar cap a un nou model econòmic sostenible creant empreses o intraemprenent des de les grans corporacions i l’administració. Però la pregunta clau és: ¿com podem fomentar l’esperit emprenedor?

La situació és cada vegada més favorable. La sensibilitat emprenedora per part dels dirigents polítics augmenta cada any. Des de la societat civil s’estan impulsant moltes i interessants iniciatives per acompanyar la soledat de l’emprenedor; no obstant, em pregunto si l’espurna emprenedora no neix al nostre interior molt abans.

En el meu cas, no tinc cap dubte que van ser els meus pares els que em van inculcar els valors per ser emprenedor. Vaig aprendre amb el seu exemple: veient-los treballar durament i humilment, allunyant-se d’un estat de confort del qual podien disfrutar, sacrificant caps de setmana, vacances… Em van ensenyar que les coses costa aconseguir-les i que s’han de guanyar, perquè ningú no et regala res. Potser no som conscients que allò que no hem tingut i el que hem patit és el que ens ha forjat.

A part de predicar amb l’exemple, els meus pares sempre ens han animat a ser valents davant dels reptes i responsables davant el risc, a no tenir por d’equivocar-nos, a creure en els nostres somnis i les nostres possibilitats, a no desanimar-nos quan les coses no surten a la primera. Moltes vegades explico que vaig començar amb pocs recursos, però m’he adonat que això no és cert ja que, gràcies als meus pares, des de sempre he disposat de tot el que necessitava per ser emprenedor. Potser seria més interessant que en lloc de fer xerrades jo sobre com ser emprenedor, les fessin ells sobre com educar emprenedors.

Sabem que és millor ensenyar a pescar que rebre els peixos. La millor ajuda per ser emprenedor no són uns milers d’euros, sinó l’educació que rebem. Per aquests motius i per ser un exemple d’integració en la societat, els meus pares van rebre la setmana passada la Medalla de Plata de la Ciutat de Figueres. ¡Felicitats i gràcies per sempre!