Fogons
Dilluns, 21 Juny 2010Us deixo la columna que vaig dedicar a Ferran Adrià el passat 23 d’Abril a El Periódico:
Abans de conèixer en persona Ferran Adrià em costava entendre perquè tenia tanta notorietat algú que té un restaurant on difícilment podem anar a menjar la majoria dels mortals. Vaig canviar d’opinió fa unes setmanes, quan vaig tenir l’oportunitat de visitar la Fundació Alícia i comprovar que el menys interessant del Ferran és que sigui el millor cuiner del món.
El Ferran comunica amb una clarividència i un sentit de l’humor que aclapara les seves idees de país, innovació, salut i un llarg etcètera de matèries. Ha reinventat conceptes, convertint l’acte de menjar en una experiència vital, i ha aconseguit desbancar els nostres veïns francesos, apoltronats des de fa segles al cim de l’alta cuina, i generar una dinàmica positiva entre els cuiners nacionals, i ha transformat el seu sector i, amb això, un país, potenciant la imatge de marca de Catalunya, que no només s’associa a ser el bressol de grans artistes i tenir el millor equip de futbol, sinó també a una oferta gastronòmica puntera que atrau turisme de qualitat.
Em resulten interessants les seves idees sobre innovació, amb què coincideixo plenament. Afirma que no hi ha cap recepta per a un producte innovador («no hi ha una X al mapa que marqui el lloc del tresor»), s’ha de deixar que la gent s’equivoqui sense destruir-los posteriorment (cultura de l’error), i que el creatiu desenvolupa millor la seva capacitat innovadora en contacte directe amb la directiva. ¡Tant de bo l’hagués tingut de professor a la universitat!
No menys destacable és el seu compromís social: la Fundació Alícia porta a terme iniciatives que contribueixen a millorar la qualitat de vida de la gent millorant-ne l’alimentació. ¡Ah! Quan li vaig expressar la meva afició pel Big Mac, lluny de crucificar-me, va afirmar que ningú podia fer una hamburguesa millor a aquell preu.
La història del Ferran és molt encoratjadora. És el millor exemple que una sola persona, a base de molta passió, humilitat i treball, pot aconseguir els seus somnis, exercir de locomotora, inspirar el seu entorn (sector) i així transformar un país. ¡Necessitem identificar i promocionar molts Ferran Adrià!










Dilluns, 21 Juny 2010 a las 23:31
Te’n oblides de la seva mà dreta en Juli Soler, tan important com ell mateix a nivell de tota la promoció sense la que difícilment hagués arribat a ser tant internacional. Fixat amb els altres: Arzak, Ruscalleda, Berasategui, Roca, etc. que els hi falta? Jo crec que una persona com Juli Soler al seu costat.