Confort

Parlant de la cultura de l’esforç, no sabria exactament si definir-me com un gran treballador o un gran mandrós. Quan un treballa en el que li agrada potser no té gaire mèrit dedicar-li tantes hores de la seva vida. La tendència natural és fer allò que sabem fer bé perquè ens aporta seguretat en el dia a dia. Podem arribar a disfressar aquesta sensació de benestar pensant que estem aportant valor perquè ens estem focalitzant en allò en què som bons.

 No obstant, si fem el que sempre fem, no aprenem res. Únicament creixem i millorem en la mesura que portem a terme activitats que ens resulten incòmodes, que són un repte, quan agafem el toro per les banyes o quan superem una fòbia que ens té bloquejats. I això és vàlid tant per al creixement personal com també per al camp del desenvolupament professional. Quedar-nos a la zona de confort ens limita, mentre que entrar en una zona desconeguda ens permet aprendre i progressar, i ens allunya de la mediocritat.
 
Hi ha ocasions en què sortir de la zona de confort suposa un esforç (com aprendre un nou idioma). Però hi ha situacions més complicades en què hem d’afrontar directament una por (al desconegut, a la soledat, a fer el ridícul, a no complir les expectatives que es tenen de nosaltres). 

 En el meu cas us podria donar molts exemples de com he abandonat la zona de confort per afrontar situacions incòmodes al llarg de la meva vida d’emprenedor. Em sento còmode treballant en una nova startup i desenvolupant productes tecnològics innovadors. Activitats com aquestes per mi no són tan complicades.

 L’emprenedor ha de viure gairebé de manera permanent fora de la seva zona de confort, ja que ha d’afrontar marrons diàriament en cada una de les diferents àrees de la seva vida. També té molt a veure amb la valentia, amb comportar-se de manera espontània, amb llançar-se a la piscina amb la mínima evidència que hi ha una mica d’aigua al fons.

 Com diu el meu amic Sampi, fes una cosa disruptiva cada dia (i que sigui nova), alguna cosa èpica cada setmana (i que et posi a prova) i alguna cosa memorable cada mes (i que perduri en el temps).

Publicat a El Periodico el 19 de Juliol de 2011

Notícia publicada el Mundo Deportivo el 7/07/2011

Notícia publicada a la web del FCB

Aquí teniu la versió online del reportatge.

I aquí el pdf de la versió en paper

                                                                                  FOTO: ROSMI DUASO

 En David va començar a Inspirit fa uns 13 anys, com a becari a suport tècnic. Encara recordo que el primer dia que va venir ni tant sols el vaig voler entrevistar per la pinta de quinqui que tenia (bé, en això no ha canviat gaire). Però un amic comú em va recomanar que rectifiqués. I així vaig fer. Vaig comprovar que en el seu CV que a més d’estudiar Enginyeria, havia treballat com a cap de terrassa en un conegut restaurant de la costa. Vaig pensar que algú amb aquesta experiència havia de ser molt bó gestionant persones i marrons. I no em vaig equivocar!! Mai m’ha preocupat cometre errors si de tant en tant tinc un encert com aquest! En David va començar com a becari, va creixer com a director tècnic, va emprendre pel seu compte i va tornar a co-emprendre amb mí.

Des de la seva incorporació com a soci i CEO a Tradeinn, a més de duplicar la facturació any rera any, aconseguint generar beneficis (quelcom MOLT difícil de compaginar amb el creixement tant vertiginós), ha fet créixer l’empresa en altres àrees de negoci, passant d’Scubastore a Grup Tradeinn, i s’ha establert a una nau industrial que quan la vaig visitar no vaig poder evitar emocionar-me. S’ha passat d’una botiga online especialitzada en la venda de productes de submarinisme a convertir-se en un ecommerce referent en la venda de productes d’esport: submarinisme, muntanyisme, tenis, ciclisme, natació i esports de neu.

És un doble orgull per mí veure com ha crescut Tradeinn i David Martín. El proper 8 de Juliol, a més de la inauguració es celebren més coses!!

El passat dia 10 vaig tenir el privilegi de xerrar davant de 12 apassionats somiadors, en la presentació d’ IMAGINE, una increïble iniciativa del no menys increïble Xavi Verdaguer. Aprofito per comentar que el seu blog és ideal per als moments de solitud. Té la capacitat de contagiar i transmetre l’energia que necessitem per tirar endavant en aquells moments durs que passem tots aquells convertim idees en realitat, assumint riscos i moltes vegades sent imcompresos.

IMAGINE ha posat en marxa un programa de creativitat per generar idees que canviïn el món. El programa es celebrarà 2 vegades a l’any i seran 12 els participants que tindran la possibilitat de desenvolupar les seves idees amb el recolçament d’experts d’algunes de les empreses més innovadores (Google, Ideo, HP…), així com tenir mentors de la  Universitat d’ Stanford.

Les idees generades es presentaran al Juliol a San Francisco davant de la comunitat d’inversors i emprenedors de Silicon Valley, una gran oportunitat de mostrar la nostra creativitat davant aquest públic tant selecte.
 
Vaig compartir la tarda amb el meu referent  Alfons Cornella, qui té la una capacitat extraordinària d’inspirar a innovar. De tot allò que va dir em quedo amb la frase "ser radical és normal". Està clar que per dur a terme canvis disruptius es necessiten accions radicals. I és molt positiu que algú com ell dignifiqui a aquells "rarets" que fem coses rares, que moltes vegades la gent ens diu frikis (i amb molt d’orgull)

A la meva xerrada, a més de parlar dels temes de sempre (ho sento, sóc monotema, aburrit i plasta) destacaria que  és molt bó ser un "dreamer" però mai s’ha de deixar de costat ser un "beliver" de les teves possibilitats, però sobretot focalitzar-se en ser un "doer", en la implementació està la diferència.

En mi charla, a parte de hablar de lo de siempre (lo siento, soy muy monotema, aburrido y plasta) destacaría que es muy bueno ser un "dreamer" pero nunca hay que dejar de lado ser un "beliver" de tus posibilidades pero sobretodo, focalizarser a ser un "Doer", en la implementación está la diferencia.

Vaig recollir el premi amb l’Albert Sampietro  (CTO de Zyncro), perque en Lluís Font (CEO) es trobava durant aquells dies a Brasil, posant en marxa la nova seu. Com vaig dir després de recollir el premi, vull agrair als socis i les persones de l’equip de Zyncro l’esforç realitzat, sense el qual no hagués estat possible obtener aquest guardó.

El cert és que aquest reconeixement ha arribat després de 3 anys de travessia pel desert. Ha estat dur fins aconseguir que Zyncro sigui una xarxa social d’empresa, una intranet 2.0 que permet a les empreses millorar la seva comunicació, productivitat i motivació. Prometo redactar un post amb les reflexions i lliçons apreses.

Llegir artícle