Aquesta és la darrera columna que he publicat a El Periódico en la qual reflexiono sobre la combinació de l’emprendedor creatiu i el gestor, com un patró habitual a les empreses innovadores d’èxit:

Hi ha molts estudis sobre el perfil psicològic de l’emprenedor. Gairebé tots coincideixen que es tracta d’una persona amb una certa tolerància al risc, a les situacions d’incertesa, amb capacitat de lideratge… diverses característiques que segurament hem sentit més d’una vegada per definir els aventurers disposats a canviar un sou fix més variable per un sou variable amb costos fixos, com deia un company d’Iniciador.com Madrid.

A mi m’agradaria afegir una observació, un patró que es repeteix en moltes empreses innovadores d’èxit, i és la combinació de l’emprenedor creatiu amb el gestor. Els primers solen ser paios una mica estranys, desordenats, caòtics, una mica més visibles per la seva excentricitat –els del pensament lateral, vaja– i els segons solen ser perfils més organitzats, ordenats, constants i altres característiques que defineixen les persones de pensament lineal que en moltes ocasions no tenen el protagonisme que es mereixen. La combinació resultant de la suma d’aquests dos personatges antagònics és un tàndem molt sòlid i complementari. A l’eixelebrat se li acudeixen idees trencadores que poden donar lloc a productes innovadors i disruptius, i els gestors solen ser bons administradors, amb prou mà esquerra per domesticar el creatiu, perquè abans de la versió 4.0 hem de tenir la 3.0 estabilitzada i continuar venent-la, encara que sembli un repte menys atractiu. Podem observar-ne molts que han tingut un gran èxit: Steve Jobs amb els Wozniak, Walt Disney i el seu germà Roy, Gates amb Balmer i, a nivell nacional, m’imagino el cas de Ferran Adrià amb el seu inseparable soci Juli Soler.

Els inversors veuen amb molt bons ulls els equips amb aquesta dicotomia, el del producte i el de les vendes/gestió, el friqui i el de la corbata.

Malgrat tot, això no és una regla fixa, sinó només un patró amb bons exemples, que convida a reflexionar sobre el perfil de cadascun de nosaltres, saber identificar què és el que ens fa més il•lusió: crear quelcom que no existeixi o bé administrar alguna cosa que existeixi perquè encara sigui més gran i sòlida. Aquest és un dels aspectes clau de qualsevol carrera professional.