Entradas de la categoría "Gestió Empresa"

Gestió Empresa, Principal

Proactivitat!

Dimecres, 3 Setembre 2008

Què fàcil hagués estat quedar-se sense fer res i plorar, donant la culpa als administratius de la Lega o als clubs per fer els deures a última hora. Però, afortunadament per en Diego, el seu representant no és un ploraner posador d’excuses i, sabent que ni pot canviar als administratius de la Lega ni canviar l’idiosincràsia dels clubs de futbol, va decidir ser proactiu i inventar-se una solució.

"El Real Zaragoza ha traspassat a Diego Milito al Gènova italià per 8 milions d’euros. El davanter argentí, pretès per varis clubs espanyols i europeus, tornarà al que va ser el seu anterior club abans d’aterrar a La Romareda.

El club aragonès va tancar l’operació en l’últim segon perquè el mercat de fixatges es tanca a Itàlia a les 19.00 hores i no a les dotze de la nit com passa a Espanya. La Lega italiana tampoc accepta que les noves fitxes de jugadors arribin per fax i va obligar al representant de Milito, Federico Pastorello, a còrrer.

Pastorello es va presentar a les portes de la seu de la Lega per entregar la fitxa de Milito en mà, però l’oficina ja es trobava tancada. El representant va saltar una tanca i va llençar el contracte per una finestra de l’edifici. La Lega va acceptar la documentació pels pèls."

Sense comentarisLlegeix-lo en: 1'00 min.

Cinema, Gestió Empresa

Jerry Maguire & Gestió de Persones (1/3)

Divendres, 22 Agost 2008

Ja estic de tornada de les vacances! :-)

Crec que alguna vegada he comentat la meva afició al cinema. Veig pel·lícules de tot tipus, des de les més comercials fins a les més independents. M’entretinc, desconnecto i aprenc. No només contenen missatges les pel·lícules independents anticomercials (que de vegades diem que hem vist per aparentar ser cultes). No tinc pudor en reconèixer obertament que m’encanta Blade, Spiderman, Batman… no en va de tant en tant faig referències en els meus posts sobre aquestes pel·lícules

Una de les meves pel·lícules preferides es Jerry Maguire. A més de sentir-me bastant identificat amb el protagonista, crec que és un bon exemple de gestió de persones. En la meva opinió és un art que tots hauríem de dominar, siguem qui siguem, fem el que fem, en la empresa o fora d’ella. I el gran repte està en gestionar a les persones més complicades de gestionar: als “stars”. No és casualitat que cada vegada més es cotitza a l’alça als “starmakers”.

Gestió d’Stars: “Ajuda’m a ajudar-te”

Habitualmente dic a la gent del meu equip “ el teu èxit és el meu èxit”. M’interessa sincera i egoistament (perquè no admetre-ho) que la meva gent prosperi. Si ells progressen, tindré un millor equip. Si ells aconsegueixen els seus objectius, jo aconsegueixo els meus. Si ells fracassen. jo fracasso. El seu triomf és el meu triomf com a directiu.

Això que sembla tant evident es dilueix en moltes organitzacions per culpa del “medallisme” (a veure qui es penja el mèrit), pel “curtplacisme” que ens cega en moltes ocasions o pels complexos dels directius que no confien en si mateixos i que tenen por a ser superats (“al país dels cecs el que és borni és el rei”). Lamentablement en el nostre país hi ha excessiva tendència a la “mediocridàcia” (justícia = tots iguals … de mediocres).

Com podem aconseguir que la nostra gent arribi assoleixi les seves fites? No són suficients les bones paraules. Especialment quan es tracta de la gestió d’stars, aquells jugadors que son capaços de canviar el curs d’un partit  amb una genialitat. Per que ho aconsegueixin han d’estar motivats, capacitats, sentir-se escoltats, … Com aquest tema dona per molts posts, em limitaré a parlar d’un sol consell però molt poderós: desitjar sincerament allò millor pel teu equip. I moltes vegades allò millor per ells no és ni el que el directiu creu, ni el que ells creuen. Per això és vital com a primer pas que el teu equip aprengui a ajudar-te a ajudar-los. Que no és el mateix que deixar-se ajudar.

I això ha de ser totalment sincer, tal com mostra Jerry a Rod en la següent escena. Tan sincer que Rod es peta de riure.

 

1 comentarioLlegeix-lo en: 2'20 min.