Els amics de Google m’han convidat a donar una xerrada junt amb Carlos Gracia (Director Google Enterprise Espanya i Portugal), Jordi Torres (Catedràtic UPC/BSC i doctor enginyer en informàtica) i Jordi Bagó (Conseller Delegat i Director General de Grup SERHS, S.A.). El mestre de cerimònies, com no, serà Carlos Blanco.
Demà tindrà lloc la conferència-debat Microglobalitzacions Metropolitanes: nous petits empresaris d’origen extranger, dins del cicle "Barcelonesos Transnacionals", organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta ocasió participaré com a ponent junt amb Núria Benach (Universitat de Barcelona) i Joaquín Beltrán (Universitat Autònoma de Barcelona).
La conferència tindrà lloc al Museu d’Història de Barcelona, a les 19:00 h.
Des del 2006, el comité de Catalunya d’itSMF-España (Information Technology Service Management Forum) organitza anualment una jornada sobre la gestió de les TIC. El proper dijous 5 de març tindrà lloc l’event d’aquest any, al qual s’ha volgut donar un pas endavant cap a l’aplicació pràctica de la gestió de les TIC.
En aquesta ocasió es tractarà sobre la implementació dels sistemes de gestió de les TIC, com afecta la cultura de l’empresa al seu èxit, i el perquè de la norma ISO / IEC 20000. La jornada inclou una taula rodona a la tarda, que moderarà el nostre CEO de Conzentra, Santiago Sánchez, on es contrastarà l’experiència de varis responsables d’àrees TIC de: Simon, Ajuntament de Barcelona, Banc Sabadell, UdG i Rockwell. Es clausurarà amb un taller pràctic dirigit i amenitzat per Paul Wilkinson i Tom Fossett.
La presentació correrà a càrreg de Tomàs Molina, Responsable de Meteorologia de Televisió de Catalunya i membre del Consell Assessor del Parlament de Catalunya sobre Ciència i Tecnologia (Capcit).
L’acte tindrà lloc a la Sala Auditori de La Salle (C/ Quatre Camins, 2 de Barcelona). Més informació i inscripcions aquí. Si us inscriviu de part de Conzentra tindreu el descompte de membre d’itSMF. També disposem d’alguna invitació per si esteu interessats en assistir. Veure el programa.
Sovint em pregunten perquè dono tantes xerrades. Ni m’agrada parlar en públic (és més, ho passo pitjor del que sembla), ni ho faig per promocionar les meves empreses (afortunadament ja hi ha gent millor que jo que realitza aquesta tasca). Tampoc suposa un sobresou (de fet, a partir d’aquest any ho donaré a una ONG). Els motius pels que dono xerrades són 2: perquè em motiva enfrontar-me a les meves pors (en aquest cas la por escènica) i sobretot perquè la meva nova causa és fomentar l’esperit emprenedor.
Vull contribuïr a aquesta cause perquè sento empatia amb l’emprenador que comença (em veig reflectit i penso que tant de bó haguessin existit events com El Iniciador) i d’altra banda, perquè tinc el convenciment que la solució a la crisi econòmica actual som els emprenedors. Siguin els que creem empreses o els intraemprenedors, que des de dins de les organitzacions o l’administració, assumeixen riscos amb l’objectiu d’aconseguir un món millor.
En aquests últims dies he tingut l’oportunitat de presentar a la Universitat Pompeu Fabra-IDEC i a Iniciador.com.
- Universitat Pompeu Fabra-IDEC: em va convidar gentilment David Rodriguez, una xerrada per l’Alumni del MBA i els estudiants del MBA. La xerrada portava per títol "Emprendre en temps de crisi". Avui en dia aquesta paraula està de moda i qualsevol cosa a la que s’afegeix "crisi" sembla més cool. Entre altres coses, vaig explicar com nosaltres haviem patit la crisi puntcom i que a mi personalment em va servir de palanca per créixer. La nostra empresa el 2003 (quan vam pringar amb la crisi puntcom) contava amb un equip de 27 persones aprox. i a dia d’avui som uns 240.
- Iniciador.com: em van convidar a participar el "clan de Girona (Catà, Cumí, Coro, Jordi,…). La veritat és que em vaig sentir molt còmode, donat que en contades ocasions estic rodejat de tant d’emprenedor, per això l’empatia per les coses que explicava era molt notable.
En breu resum de la xerrada a Iniciador:
1) No existeixen regles fixes, l’important és la consistència de la implementació. En ocasions creiem que hi ha consells o decisions genials o regles d’or inquebrantables. De fet, a moltíssimes preguntes que em feien, el més honest que podia respondre era "Depén". En empreneduria no hi ha dogmes, una mateixa situació amb persones diferents, acaba radicalment diferent. Per això, més que obsesionar-se en si la decisió és bona o no, la preocupació ha de ser com es du a terme. Les idees les fan bones les seves implementacions!
2) Cultura de l’error: en una start up de noves tecnologies que és pionera només hi ha quelcom indubtable: ficarà la pota. Pel què la forma més ràpida de prograssar és, com deia Tom Peters, "quan abans t’equivoquis (i aprenguis) abans arribaràs a l’exit". Lamentablement, per molts de consells que dongui, l’emprenedor aprendrà realment quan se l’hagi fotut. Tots hem tingut el nostre ego de "aquest tio m’explica en què es va equivocar, però com que jo sóc més bo o les circumstàncies són diferents,… el que li va passar a ell no em passarà a mi" (i torta al canto).
3) Estimar els marrons. Has de retar-te a tu mateix constantment. Sortir de la teva zona comfortable, quan qualcom et toca els nassos (de la teva comoditat) és un bon síntoma que estàs sortint de la teva zona de comfort. És com l’esport, per progressar has de jugar contra gent que sàpiga més que tu. És més còmode jugar contra gent de nivell inferior, però aquests no et posen entre l’espasa i la paret, pel què no aprendràs tant.
PS: com sempre, aquests events són sobre les 19h i arribo exhaust del dia, però bé, val la pena.
PS2: avui ha estat un dia per emmarcar! una bona oportunitat pel matí, un migdia arribant a un acord per crear una nova start up, un dinar per preparar el desembarc a Silicon Valley, una tarda de reunions productives, sopar amb amics i socis, i veure com eliminem a l’Espanyol al Camp Nou, això sí, amb molta emoció final
Ahir a la nit vaig ser ponent al First Tuesday a Madrid. Com sempre, el mestre de cerimònies va ser Carlos Blanco. Crec que si no fos emprenedor de noves tecnologies podria tranquilament dedicar-se al periodisme (rosa! jejeje). Preguntava hàbilment i conduïa la xerrada de forma magistral.
A part de les preguntes habituals, em va preguntar sobre les relacions societàries. D’aquest tema en podria escriure un llibre, però destacaria dues idees.
- Es sorprenia de perquè, en projectes creats on l’idea era nostra i que començàvem des de 0, com no m’importava estar en minoria.
La veritat és que, en 14 anys, mai he hagut d’exercir la meva majoria o sofert la meva minoria en les societats. D’una banda, et pots protegir amb un bon pacte d’accionistes. Però jo crec més en invertir temps per conèixer personalment i professional als teus futurs socis (veure si hi ha aliniament, si hi ha "feeling", etc). En moltes ocasions, els emprenedors ens ceguem pel tamany del xec i no ens fixem en qui el signa. Això és com cercar parella en una discoteca, fixar-te en la tia més bona i casar-te amb ella al sortir. Si un projecte pot tenir un inversor, segur que, buscant, podrien trobar-se dos o tres més. Cal dedicar temps a sintonitzar (o no) amb els teus futurs socis, assegurar-te que són racionals (sembla evident però no sempre és així) i assegurar-te que els interessos estan alineats (vendrem? per quant? quan?…).
- Situacions de conflicte amb socis.
Com diu l’Andreu, els negocis poden anar bé o malament, però sempre s’ha de donar la cara. En moltes ocasions, el camí més fàcil és el curt-placista. però la vida és molt llarga i el món molt petit. cal resoldre bé les coses, encara que costi més i que moltes vegades no serà just per tu.
Estic encantat amb la relació amb els meus socis i ex-socis. Crec que això no es mesura per les vegades que hem anat de festa, sino per les difícils situacions que hem estat capaços de superar (tancament de negocis, recompres, conflictes, etc). La millor prova d’això és que ja han passat molts anys, seguim tenint una excel·lent relació, segeixo essent soci d’alguns ex-socis en algun negoci fora d’Inspirit i mantenim una relació d’amistat. És la millor carta de presentació.
Però bé, el millor de tot va ser el post-event. Vam anar a un restaurant amb vàries persones a les que coneixia virtualment, però que ahir vaig poder posar rostre.
Ps: Vaig conèxier a Marcos de cucharete.com. És important que un emprenedor li apassioni el seu projecte. En el cas de Marcos, és evident. És una espècie de crític gastronòmic blogger que segur que s’ho passa pipa! (a la foto es veu molt clar).
Ps2: També em va fer ilusió retrobar-me amb altres "gironins a l’exili" (Francesc Llobet i Gafeman), on segueixen les seves carreres a grans empreses.
Anava a fer un post sobre la xerrada que vaig fer fa un parell de dies, pero veig que la Trina se m’ha avançat. Així que m’estalviaré d’escriure’l i directament posaré el seu enllaç.
Ha estat una conferència davant de professors de primària i secundària, una audiència totalment inèdita per mi. Els he parlat una mica de les meves vivències com a nouvingut, ja que sóc el primer gironí d’origen xinès. Avui en dia no seria massa extrany però sí fa 34 anys, quan anaves pel carrer i t’assenyalaven, et miraven com a un bitxo raro i tu no entenies perquè eres diferent als demés. Afortunadament per mi, a Figueres sempre m’han tractat molt bé i no he tingut mai cap problema. A part d’això, he explicat els valors corporatius de la nostra empresa, que s’han forjat de la meva experiència vital.
M’acostumen a presentar com "Dídac Lee, el Jove Emprenedor bla bla bla" o "Dídac Lee, l’empresari bla bla bla" però no existeix millor presentación que "Dídac Lee, un bon amic". Gràcies Trina!
M’han convidat a participar en aquesta jornada sobre Innovació i Investigació, organitzada per l’Asociació Professionals de Marketing i AEDEMO. Serà el dia 17 d’abril a Barcelona.