Entradas de la categoría "Premsa escrita"

Aparicions a mitjans, Premsa digital, Premsa escrita, Principal

IMPACT a La Vanguardia

Divendres, 19 Setembre 2014

Dilluns passat es va presentar a Barcelona IMPACT, una acceleradora en la que tinc l’honor de formar part del consell assessor. IMPACT llançarà la seva primera convocatòria el pròxim 29 de setembre per triar un total de 64 startups europees (en dos anys) de l’entorn Internet mòbil, que rebran 100.000 € a fons perdut i un programa de mentorització especialitzat. Informa’t dels detalls aquí.

Aquí us deixo també la versió digital de la notícia.

Sense comentarisLlegeix-lo en: 0'18 min.

Aparicions a mitjans, Premsa digital, Premsa escrita

Inspirit a La Vanguardia

Dimecres, 28 Agost 2013

Després de picar piedra durant alguns anys, comencem a recollir els fruits :-) Us deixo l’article que el diumenge publicava La Vanguardia, titulat “Tres casos d’èxit a Silicon Valley”.

Sense comentarisLlegeix-lo en: 0'07 min.

Aparicions a mitjans, Premsa escrita, Principal

Mazinger Z i jo

Dimecres, 23 Maig 2012
 

Coincidint amb el Saló del Còmic, on varen portat al creador de Mazinger, varis diaris varen dedicar els seus dominicals al personatge. En Sebastià Roig em va entrevistar pel Diari de Girona i després en el seu article varen sortir parts de l’entrevista. El reprodueixo totalment:

————
– Es pot extreure alguna lliçó empresarial de la sèrie Mazinger Z?

 

per suposat! Mazinger Z demostra lo important que és l’innovació. No content de trobar la super aleació Z i el raig fotónic, el professor Yumi i el seu equip no paren d’incorporar innovacions en el robot original, fent cada cop sigui nillor, i pugui guanyar a totes les bèsties mecàniques del Doctor Hell.
– Per què creus que Mazinger es va fer tan popular?
 
 Va marcar un abans i un després. Poder la primera serie de dibuixos animats "moderns" i en certa manera visionaria per la generació de persones que posteriorment hem emprat intensivament les noves tecnologies. Li dec a Mazinger la meva passió per la tecnologia.
 
– Eres seguidor habitual de la sèrie? L’esperaves amb ànsia?
Jo sóc del 74 per lo que era molt petit quan feien la serie i els pares m’enviaven a dormir aviat, i llavors no havia video. Jo ho seguia com podia, no m’enterava de massa la veritat! De fet, he anat reconnectant anys posteriors.
 
– Jugaves al Mazinger amb els teus amics? En cas afirmatiu, quin paper et tocava?
 
Jo sempre era en Koji Kabuto!
 
– Què t’agradava (o et desagradava) de la sèrie?
 
Moltíssimes coses. Si he de destacar dos, m’encantava la tecnologia que sortia a la serie. Inclús a dia d’avui és molt digna. I també l’esperit d’amistat entre els protagonistes.
 
– Col·leccionaves cromos o tebeos del tema? 
 
Per suposat, coleccionava els cromos, tenia les calcomanies que donaven a les pipes, em van regalar els punys…. era un auténtic flipat. I a dia d’avui continuo coleccionant ninos, samarretes i tot el que arreplegui.
– Vas arribar a anar al cine, a veure aquella pel·li (amb actors reals i robots com de plàstic vermell) que es deia ‘Mazinger, el robot de las estrellas’? (A Figueres, diria que la van fer al Savoy) Et va agradar?
 
qué va! no em van deixar els pares. ara que dius, la cercaré per internet per veure-la. 
 
– Tens alguna estatueta o figureta d’algun robot o personatge?
I tant! totes les que puc.
– Quin era el teu personatge preferit?
El Koji Kabuto, com no. Em sentia molt identificat.
– I el que et feia menys gràcia?
El boss (jefe) perque era com una caricatura humana.
– Recordes algun brutu mecànic que t’impressionés? 
L’Espartano K5, perque era un robot bo i sortia dels esquemes dels altres. Inclús em semblava graciós. No et pensis que tinc una grana memoria, és que tot just he tornat a veure la serie aquest nadal passat.  
– I algun episodi impactant? 
Si, la "muerte de mazinger".  
– Quina arma del Mazinger trobaves més atractiva? 
Els punys!  
– El Doctor Infierno, no et feia pensar una mica en un personatge dels Pastorets?
Hmmm més que un personatge dels pastorets, en algun professor que vaig tenir a l’EGB.  
– Això del baró Ashler, que fos mig paio mig paia, et semblava normal? El·laboraves teories sobre el tema? 
Home, va ser el precursor dels metrosexuals i similar! tot un creador de tendències! 
– Et va sorprendre que l’Afrodita A tingués míssils als pits?
I a qui no! crec que ens va marcar a molts nois d’época. Primer la Afrodita i després la Sabrina.
– D’adult, n’has tornat a veure algun episodi? Què te n’ha semblat? 
I tant! els miro amb moltíssima ilusió i els gaudeixo.A Youtube n’hi han alguns episodis. 
– Has vist algun capítol de l’actualització de la sèrie ‘Shin Mazinger Z’ (2009)? 
Els tinc tots! Perd una mica l’esència i és més manga-paranoic. Però bé. sempre és agradable tenir una actualització. 
– Creus que Mazinger pot tenir algun interès per als joves d’avui? 
Sí clar. Els temps canvien però l’èsser humà no. Per lo que és totalment recomanable. 
– Quina sèrie de dibuixos animats actual t’interessa?
Els Barça Toons i el Bob Esponja.
 

 

Al costat de Go Nagai, creador de Mazinger Z, al darrer Saló del Còmic de Barcelona

 

Sense comentarisLlegeix-lo en: 3'25 min.

Aparicions a mitjans, Premsa escrita, Principal

Incorporació de Laura Urquizu a Inspirit

Dimecres, 22 Febrer 2012

Estic encantat de comunicar-vos que hem incorporat a Inspirit a Laura Urquizu, com Directora de Desenvolupament Corporatiu. Conec a la Laura des de fa anys i estic convençut que el seu tarannà, talent i experiència ens ajudarà a assolir el nostre objectiu de portar Inspirit a un nivell superior.

Us comparteixo la noticia publicada a Expansión el passat 17/02

 

Sense comentarisLlegeix-lo en: 0'16 min.

Aparicions a mitjans, Premsa digital, Premsa escrita

Sortir de la zona de confort

Dilluns, 25 Juliol 2011

Us deixo la darrera columna publicada a ElPeriodico, en la qual reflexiono sobre la importància de romandre fora de la zona de confort com a factor clau pel creixement personal i professional:

Confort

Parlant de la cultura de l’esforç, no sabria exactament si definir-me com un gran treballador o un gran mandrós. Quan un treballa en el que li agrada potser no té gaire mèrit dedicar-li tantes hores de la seva vida. La tendència natural és fer allò que sabem fer bé perquè ens aporta seguretat en el dia a dia. Podem arribar a disfressar aquesta sensació de benestar pensant que estem aportant valor perquè ens estem focalitzant en allò en què som bons.

 No obstant, si fem el que sempre fem, no aprenem res. Únicament creixem i millorem en la mesura que portem a terme activitats que ens resulten incòmodes, que són un repte, quan agafem el toro per les banyes o quan superem una fòbia que ens té bloquejats. I això és vàlid tant per al creixement personal com també per al camp del desenvolupament professional. Quedar-nos a la zona de confort ens limita, mentre que entrar en una zona desconeguda ens permet aprendre i progressar, i ens allunya de la mediocritat.
 
Hi ha ocasions en què sortir de la zona de confort suposa un esforç (com aprendre un nou idioma). Però hi ha situacions més complicades en què hem d’afrontar directament una por (al desconegut, a la soledat, a fer el ridícul, a no complir les expectatives que es tenen de nosaltres). 

 En el meu cas us podria donar molts exemples de com he abandonat la zona de confort per afrontar situacions incòmodes al llarg de la meva vida d’emprenedor. Em sento còmode treballant en una nova startup i desenvolupant productes tecnològics innovadors. Activitats com aquestes per mi no són tan complicades.

 No obstant, tenia fòbia a parlar en públic o a gestionar les finances de la meva empresa, i per això sempre m’escaquejava d’aquestes tasques amb excuses o sense. Fer allò que està fora de la nostra zona de confort pot causar sovint una forta ansietat, i és lògic per tant que la nostra tendència sigui evitar aquests estats d’estrès o de desassossec.

 Existeix la idea errònia que sortir de la zona de confort és treballar més hores. No es tracta de treballar més, sinó d’afrontar nous reptes i fer allò que ens costa especialment. Igual que un esportista progressa quan s’enfronta als que són millors que ell, nosaltres creixem quan donem el millor de nos-altres mateixos i lluitem contra les nostres carències.

 L’emprenedor ha de viure gairebé de manera permanent fora de la seva zona de confort, ja que ha d’afrontar marrons diàriament en cada una de les diferents àrees de la seva vida. També té molt a veure amb la valentia, amb comportar-se de manera espontània, amb llançar-se a la piscina amb la mínima evidència que hi ha una mica d’aigua al fons.

 Com diu el meu amic Sampi, fes una cosa disruptiva cada dia (i que sigui nova), alguna cosa èpica cada setmana (i que et posi a prova) i alguna cosa memorable cada mes (i que perduri en el temps).

Publicat a El Periodico el 19 de Juliol de 2011

Sense comentarisLlegeix-lo en: 2'37 min.

Aparicions a mitjans, Premsa digital, Premsa escrita, Principal

Acord entre el FCB i Telefónica I+D

Dijous, 14 Juliol 2011

El passat 6 de Juliol el FCB i Telefónica varen signar un acord gràcies al qual el FCB es converteix en el primer club esportiu que utilitzarà l’estadi com a banc de proves de noves tecnologies i aplicarà ciència y tecnologia a l’esport. Una de les primeres iniciatives serà la millora de la conectivitat al Camp Nou.

Notícia publicada el Mundo Deportivo el 7/07/2011

Notícia publicada a la web del FCB

 

Sense comentarisLlegeix-lo en: 0'21 min.

Aparicions a mitjans, Entrevistes, Premsa digital, Premsa escrita, Principal

Reportatge a la revista Emprendedores

Dimecres, 13 Juliol 2011

Us comparteixo l’entrevista que Emprendedores em dedica en el número d’aquest mes. Només vull fer una aclaració sobre una de les dades que apareix en el subtitular i és que Inspirit no s’ha creat en els darrers 5 anys, ja que estem al mercat des de 1995, si bé és cert que ha estat durant aquests darrers anys quan hem tingut un major creixement.

Aquí teniu la versió online del reportatge.

I aquí el pdf de la versió en paper

 

                                                                                  FOTO: ROSMI DUASO

Sense comentarisLlegeix-lo en: 0'42 min.

Aparicions a mitjans, Premsa digital, Premsa escrita

Article a l’ABC

Dilluns, 23 Maig 2011

Us deixo l’article publicat a l’ABC el passat 16 de maig, titulat "De rentaplats en un xinès a Silicon Valley i a la directiva del Barça":

Dídac Lee utilitza poc la paraula ‘impossible’, però aquest empresari del sector de les TIC, nascut a Figueres (Alt Empordà) en el si d’una família taiwanesa, reconeix que quan fregava els plats al restaurant xinès dels seus pares mai va pensar que arribaria a ser directiu del FC Barcelona.

Les explicacions de Lee sobre la seva carrera professional -fundador del grup Inspirit, amb oficines a Silicon Valley, Girona, Madrid, Barcelona i Buenos Aires, amb diversos centenars d’empleats i ara darrere l’àrea de noves tecnologies del Barça- poden sonar a manual d’autoajuda amb certa dosi d’aquesta filosofia oriental d’amor a la feina, que pot resultar una mica aterridora a Occident.

"Sóc força multitasca, com tots els xinesos, però la veritat és que tinc quatre clons que treballen per a mi", fa broma aquest empresari, enginyer de formació, quan se li pregunta d’on treu el temps per tirar endavant tots els projectes, com aquell programa ‘antispam’ que va crear fa uns anys i la idea del qual atribueix, modest, a la seva mare, "cansada" que li arribessin correus escombraries.

"L’important és tenir bons socis i dedicar-te a coses que et diverteixin", recalca en una entrevista a Efe, en què insisteix que una bona idea no és sinònim d’èxit si no ve abonada per una gestió adequada.

Per a Lee, la joventut no és sempre sinònim d’empenta, encara que ell comencés a treballar als 16 anys i pensi que aquells primers esforços van forjar el seu caràcter, amb un ego "ben domesticat" per minimitzar les possibles trompades.

Lee és als seus 37 anys un obsés de les tecnologies, un "geek", com va deixar clar en la seva participació en el cicle "Àsia Geek" -organitzat per Casa Àsia-, i ho diu mostrant un aparatós rellotge de canell Apple d’infinites aplicacions i recalcant que a casa seva té tots els "aparellets" que pot acumular i que l’ajuden a estar "hipercomunicat, hiperconnectat i hiperrelacionat", gairebé com Súper-ratolí.

Juntament amb les tecnologies, el Barça és la seva altra gran passió. Un amic li va presentar Sandro Rosell quan aquest preparava el seu salt a la presidència del Barcelona i li va oferir fer-se càrrec dels assumptes relacionats amb la xarxa.

Lee és un dels "responsables" que el Barcelona hagi tret la màxima rendibilitat a Internet i actualment sigui el club de futbol líder mundial en xarxes socials, amb més de 14 milions de fans en facebook i gairebé 1,9 milions de seguidors en twitter.

"Alguna cosa hi tinc a veure, però si està en el número ú és perquè és el Barça, independentment de si i sóc jo o un altre; i a més hi ha Messi…", recorda.

S’encarrega de tot el que té a veure amb la tecnologia en el club blaugrana: comerç electrònic, plataformes web… "El nostre objectiu és utilitzar els nous canals per ser més a prop dels nostres socis i fans, interactuar amb ells, i usar aquestes vies com un canal de comercialització".

Malgrat els seus èxits empresarials, Lee, reconegut el 2006 com a millor jove empresari català, afirma que la seva carrera està plena de tants encerts com fracassos, però que sempre s’ha mogut amb gosadia dins la "cultura de l’esforç" i la de l’"error", en què cal assumir que ningú és perfecte.

"Avui dia el més segur és arriscar-se", afirma aquest empresari, fruit de la barreja de dues cultures que el fan definir-se com a "banana", groc per fora i blanc per dins.

Per a Lee, en la generació actual de joves hi ha certa apatia que atribueix al fet que molts hagin nascut tenint-ho tot -en comparació dels empresaris forjats durant la postguerra-, mentre que entre els immigrants hi ha més ànsies de tirar les coses endavant.

Precisament, explica, el FC Barcelona està estudiant crear una plataforma pedagògica, al costat d’una entitat que treballa en l’àmbit de l’educació infantil, en què per mitjà d’Internet i les noves tecnologies es vol promoure entre els nens els valors associats al club i a la Masia: l’esforç, la companyonia, la feina…

"És més important el concepte de ‘nosaltres’ que el de ‘jo’. El Barça no té un jugador a seques que faci anuncis de calçotets", afirma.

"Cansat una mica" de tant clàssic Barça-Madrid, espera amb ànsies la final de la Lliga de Champions contra el Manchester. "Veurem un espectacle extraordinari, però quan un vol ser campió d’Europa ha de guanyar als millors", remarca.

Article publicat a l’ABC el 16 de maig del 2011

Sense comentarisLlegeix-lo en: 3'42 min.