Gràcies a Jaume Pahissa, de fempais.tv, pel reportatge que em va fer!!

El podeu veure aquí (9:34 min.)

Us comparteixo l’entrevista que em va fer el periodista Jesús Sancho per La Vanguardia:

Veure entrevista

Us deixo la darrera columna publicada a ElPeriodico, en la qual reflexiono sobre la importància de romandre fora de la zona de confort com a factor clau pel creixement personal i professional:

Confort

Parlant de la cultura de l’esforç, no sabria exactament si definir-me com un gran treballador o un gran mandrós. Quan un treballa en el que li agrada potser no té gaire mèrit dedicar-li tantes hores de la seva vida. La tendència natural és fer allò que sabem fer bé perquè ens aporta seguretat en el dia a dia. Podem arribar a disfressar aquesta sensació de benestar pensant que estem aportant valor perquè ens estem focalitzant en allò en què som bons.

 No obstant, si fem el que sempre fem, no aprenem res. Únicament creixem i millorem en la mesura que portem a terme activitats que ens resulten incòmodes, que són un repte, quan agafem el toro per les banyes o quan superem una fòbia que ens té bloquejats. I això és vàlid tant per al creixement personal com també per al camp del desenvolupament professional. Quedar-nos a la zona de confort ens limita, mentre que entrar en una zona desconeguda ens permet aprendre i progressar, i ens allunya de la mediocritat.
 
Hi ha ocasions en què sortir de la zona de confort suposa un esforç (com aprendre un nou idioma). Però hi ha situacions més complicades en què hem d’afrontar directament una por (al desconegut, a la soledat, a fer el ridícul, a no complir les expectatives que es tenen de nosaltres). 

 En el meu cas us podria donar molts exemples de com he abandonat la zona de confort per afrontar situacions incòmodes al llarg de la meva vida d’emprenedor. Em sento còmode treballant en una nova startup i desenvolupant productes tecnològics innovadors. Activitats com aquestes per mi no són tan complicades.

 L’emprenedor ha de viure gairebé de manera permanent fora de la seva zona de confort, ja que ha d’afrontar marrons diàriament en cada una de les diferents àrees de la seva vida. També té molt a veure amb la valentia, amb comportar-se de manera espontània, amb llançar-se a la piscina amb la mínima evidència que hi ha una mica d’aigua al fons.

 Com diu el meu amic Sampi, fes una cosa disruptiva cada dia (i que sigui nova), alguna cosa èpica cada setmana (i que et posi a prova) i alguna cosa memorable cada mes (i que perduri en el temps).

Publicat a El Periodico el 19 de Juliol de 2011

El blog de la Generalitat parla de Zyncro a la recent publicació sobre plataformes de treball col.laboratiu. Podeu llegir-ho al seu blog: Quines plataformes de treball col.laboratiu coneixem?

El passat 6 de Juliol el FCB i Telefónica varen signar un acord gràcies al qual el FCB es converteix en el primer club esportiu que utilitzarà l’estadi com a banc de proves de noves tecnologies i aplicarà ciència y tecnologia a l’esport. Una de les primeres iniciatives serà la millora de la conectivitat al Camp Nou.

Notícia publicada el Mundo Deportivo el 7/07/2011

Notícia publicada a la web del FCB

Us comparteixo l’entrevista que Emprendedores em dedica en el número d’aquest mes. Només vull fer una aclaració sobre una de les dades que apareix en el subtitular i és que Inspirit no s’ha creat en els darrers 5 anys, ja que estem al mercat des de 1995, si bé és cert que ha estat durant aquests darrers anys quan hem tingut un major creixement.

Aquí teniu la versió online del reportatge.

I aquí el pdf de la versió en paper

                                                                                  FOTO: ROSMI DUASO

Us deixo l’artícle publicat a Computing en el qual es fa ressò del nou servei posat en marxa per RedIris amb l’objectiu de protegit el seu correu electrònic de l’spam i pel qual ha confiat en Spamina:

Llegir artícle

Us deixo l’article publicat a l’ABC el passat 16 de maig, titulat "De rentaplats en un xinès a Silicon Valley i a la directiva del Barça":

Dídac Lee utilitza poc la paraula ‘impossible’, però aquest empresari del sector de les TIC, nascut a Figueres (Alt Empordà) en el si d’una família taiwanesa, reconeix que quan fregava els plats al restaurant xinès dels seus pares mai va pensar que arribaria a ser directiu del FC Barcelona.

Les explicacions de Lee sobre la seva carrera professional -fundador del grup Inspirit, amb oficines a Silicon Valley, Girona, Madrid, Barcelona i Buenos Aires, amb diversos centenars d’empleats i ara darrere l’àrea de noves tecnologies del Barça- poden sonar a manual d’autoajuda amb certa dosi d’aquesta filosofia oriental d’amor a la feina, que pot resultar una mica aterridora a Occident.

"Sóc força multitasca, com tots els xinesos, però la veritat és que tinc quatre clons que treballen per a mi", fa broma aquest empresari, enginyer de formació, quan se li pregunta d’on treu el temps per tirar endavant tots els projectes, com aquell programa ‘antispam’ que va crear fa uns anys i la idea del qual atribueix, modest, a la seva mare, "cansada" que li arribessin correus escombraries.

"L’important és tenir bons socis i dedicar-te a coses que et diverteixin", recalca en una entrevista a Efe, en què insisteix que una bona idea no és sinònim d’èxit si no ve abonada per una gestió adequada.

Per a Lee, la joventut no és sempre sinònim d’empenta, encara que ell comencés a treballar als 16 anys i pensi que aquells primers esforços van forjar el seu caràcter, amb un ego "ben domesticat" per minimitzar les possibles trompades.

Lee és als seus 37 anys un obsés de les tecnologies, un "geek", com va deixar clar en la seva participació en el cicle "Àsia Geek" -organitzat per Casa Àsia-, i ho diu mostrant un aparatós rellotge de canell Apple d’infinites aplicacions i recalcant que a casa seva té tots els "aparellets" que pot acumular i que l’ajuden a estar "hipercomunicat, hiperconnectat i hiperrelacionat", gairebé com Súper-ratolí.

Juntament amb les tecnologies, el Barça és la seva altra gran passió. Un amic li va presentar Sandro Rosell quan aquest preparava el seu salt a la presidència del Barcelona i li va oferir fer-se càrrec dels assumptes relacionats amb la xarxa.

Lee és un dels "responsables" que el Barcelona hagi tret la màxima rendibilitat a Internet i actualment sigui el club de futbol líder mundial en xarxes socials, amb més de 14 milions de fans en facebook i gairebé 1,9 milions de seguidors en twitter.

"Alguna cosa hi tinc a veure, però si està en el número ú és perquè és el Barça, independentment de si i sóc jo o un altre; i a més hi ha Messi…", recorda.

S’encarrega de tot el que té a veure amb la tecnologia en el club blaugrana: comerç electrònic, plataformes web… "El nostre objectiu és utilitzar els nous canals per ser més a prop dels nostres socis i fans, interactuar amb ells, i usar aquestes vies com un canal de comercialització".

Malgrat els seus èxits empresarials, Lee, reconegut el 2006 com a millor jove empresari català, afirma que la seva carrera està plena de tants encerts com fracassos, però que sempre s’ha mogut amb gosadia dins la "cultura de l’esforç" i la de l’"error", en què cal assumir que ningú és perfecte.

"Avui dia el més segur és arriscar-se", afirma aquest empresari, fruit de la barreja de dues cultures que el fan definir-se com a "banana", groc per fora i blanc per dins.

Per a Lee, en la generació actual de joves hi ha certa apatia que atribueix al fet que molts hagin nascut tenint-ho tot -en comparació dels empresaris forjats durant la postguerra-, mentre que entre els immigrants hi ha més ànsies de tirar les coses endavant.

Precisament, explica, el FC Barcelona està estudiant crear una plataforma pedagògica, al costat d’una entitat que treballa en l’àmbit de l’educació infantil, en què per mitjà d’Internet i les noves tecnologies es vol promoure entre els nens els valors associats al club i a la Masia: l’esforç, la companyonia, la feina…

"És més important el concepte de ‘nosaltres’ que el de ‘jo’. El Barça no té un jugador a seques que faci anuncis de calçotets", afirma.

"Cansat una mica" de tant clàssic Barça-Madrid, espera amb ànsies la final de la Lliga de Champions contra el Manchester. "Veurem un espectacle extraordinari, però quan un vol ser campió d’Europa ha de guanyar als millors", remarca.

Article publicat a l’ABC el 16 de maig del 2011