Us deixo la columna que avui he publicat a  ElPeriodico.com:

"De petit volia jugar al Barça i somiava marcar gols al Madrid al Camp Nou. Però el somni aviat es va esvair ja que no era capaç de ser ni suplent del segon equip del col·le. Vaig pensar que era millor dedicar-me a una altra cosa i buscar una altra forma de donar suport al meu equip. El futbol em va ajudar a integrar-me a Catalunya i a aprendre valors: l’autosuperació, el treball en equip o la cultura de l’esforç, que aplico diàriament en la meva professió d’emprenedor.

Tenia com a ídol Maradona, encara que hauria preferit tenir com a referent qualsevol dels del planter que juguen al primer equip, en especial Andrés Iniesta. Són l’exemple dels valors de l’esport i del fet que els no galàctics podem complir els nostres somnis amb esforç.

Igual que el futbol, emprendre és un artciència. Es pot adquirir una base tècnica a les escoles de negocis, però la part artística no hi ha cap escola que l’ensenyi: l’esperit, la passió i altres elements, que són els que conjuguen el Factor X que permeten a algú convertir una idea arriscada en una realitat exitosa. Llavors, ¿com s’aprenen? Si no es pot ensenyar en llibres, probablement es pot encomanar amb el tracte amb altres emprenedors, sens dubte un dels factors que fan que el Silicon Valley sigui el Silicon Valley.

¿Qui són els Iniestes dels emprenedors? Podria ser Steve Jobs, però viu en una realitat difícilment extrapolable a nosaltres. Tenim bons espècimens a nivell local: Eudald Domenech (InOutTV, el reinventor de la televisió), Carlos Muñoz (Vueling) o David Cantoya (creador de Pocoyó). Per fomentar l’emprenedorisme, no només s’han d’imprimir pamflets i crear tallers. S’hauria de donar a conèixer aquests emprenedors i ajudar associacions com Aijec, Iniciador o altres, en què hi ha persones que han sortit de la seva zona de confort per perseguir somnis i que després de molts èxits i fracassos, segueixen al peu del canó.

Andrés Iniesta potser no té, ni vol tenir, el glamur que li permeti protagonitzar un anunci de calçotets (segur que Domenech tampoc), però si de gran no puc ser com l’Andrés, ¡vull ser com l’Eudald!"

Veure la versió impresa