Us deixo la columna publicada avui al periodico on tracto sobre l’importància dels pares i professors a l’hora de construir l’esperit emprenedor ja des de petits:

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=616366&idseccio_PK=1009

http://www.revistadeinternet.com/Negocios/2498/2009/05/18/El-Cloud-Computing-a-examen

http://www.expansion.com/2009/05/15/catalunya/1242339578.html

Amb una mica de retràs postejo sobre el passat Dia de l’Emprenedor a Asturias. Vaig donar una xerrada sobre "Motivació per emprendre", la benzina necessària per a crear empreses o crear projectes dins de les empreses on treballem.

Tot aquell que vulgui convertir una idea en una realitat i que assumeixi un risc (econòmic , social,…) ha de fer front a molts de reptes, dificultats i problemes. En moltes ocasions la soledat serà l’única companya de viatge, perquè qui aspira a canviar el món sovint es sentirà incomprés. Ja es sap que "tots els genis són uns incompresos" (però no tots els incompresos són genis! Simon dixit). En aquest panorama, què és el que he aprés?

1) Buscar la teva motivació transcendental. Com ajudarà el teu projecte a millorar la vida dels demés? Aquell que emprén i només aspira a conduir un Ferrari, difícilment contagiarà el seu equip, els seus proveidors i els seus clients. Quan un projecte és trascendental adquireix una dimensió especial.

2) Apassionar-se i Il·lusionar-se. Sense grans dosis de passió i il·lusió, difícilment estaràs un dissabte a la tarda treballant en el teu projecte en lloc de mirar la tele. Tinc pendent un post sobre Xavier Verdaguer, la personificació d’aquests dos valors i font d’inspiració.

3) Divertir-se! Afortunadament estem en una època de l’història on un pot ser original, tenir sentit de l’humor sense ésser defenestrat i ser transgressor. El que abans podia passar per cutre avui en dia és cool: si quelcom és divertit, costa menys dedicar-hi 15 hores al dia.

4) Actitud positiva. Al llarg de la gestació d’un projecte els problemes seran innombrables. L’ampolla sempre ha d’estar mig plena, i millor allunyar-se d’aquells que la veuen mig buida per defecte i que no aportin solucions més enllà de "abandonem ara que som a temps".

5) Establir metes, tasques per arribar a ells i celebrar les fites! Això és com el Tour de França. Port a port, km a km, corva a corva.

I per últim, la motivació és efímera i volàtil. Un assisteix a una xerrada o llegeix quelcom d’inspirador i puja el nivell de motivació, suficient per menjar-se el món. Però a mesura que passa el dia es dilueix com l’efecte dels nitrox als cotxes tunejats. Per això, és important no oblidar que la motivació és com dutxar-se: "s’ha de renovar cada dia i vàries vegades!