I Foro de Start ups (II)
Dimecres, 19 Novembre 2008Ahir a la nit vaig assistir al I Foro de Start ups. 7 finalistes van exposar els seus projectes i al final van guanyar els gironins Unlocked Voice (sí, els de Girona ho guanyem tot!).
És molt maco veure com un emprenedor exposa el seu projecte i són molt eriquidores les crítiques constructives, encara que aquestes no sempre siguin ben acceptades. És molt dur rebre crítiques de quelcom pel què has treballat tant, però l’emprenedor que més ràpid assoleix l’èxit és el que més ràpid ha sabut adonar-se’n del seus errors i corretgir-los. L’emprenedor que no escolta, que té una veu al seu interior que li diu que els demés s’equivoquen (encara que no ho reconegui), es donarà un i un altre cop contra la paret. El dia que fracasi, donarà les culpes a tot el món i no s’haurà assabentat que el veritable culpable és ell, per no haver estat capaç d’escoltar.
Aquesta actitud és perfectament comprensible, però l’hem d’evitar. És molt difícil assumir crítiques dels nostres projectes ja que, els emprenedors, tenim tendència a enamorar-nos dels nostres projectes i tornar-nos sords. Això és com si a un pare li dius que el seu fill és lleig. Segur que no li agrada. Però, si realment ho és i en prenem consciència, potser estarem a temps d’educar-lo perquè sigui simpàtic i pugui fer-se un lloc a la vida. Així van fer els meus pares amb el meu germà i mira com va triomfant pel món! 
Durant el sopar, es va debatre sobre si el First Tuesday és un Foro d’Inversió o no. La sensació general (que comparteixo) és que s’ha convertit en un ecosistema on es troben inversors, emprenedors, organismes oficials, premsa, etc amb la informalitat necessària que trenca barreres d’entrada. La veritat és que crec que la tasca que estan fent gent com el FT, Seedrocket i altres events per emprenedors és increíble. Com dediquen el seu temps a una causa tan necessària pels temps que vivim actualment. Els governs s’haurien de plantejar les seves mesures per sortir de la crisi. Si realment creuen en la promoció de creació d’empreses, haurien de deixar d’emetre reality shows amb fòrmules gran hermanístiques, on s’avalua el lideratge d’un emprenedor en funció de com puja un sofà per un edifici sense ascensor. És obvi que això és millor que veure un reality amb el meu admirat Paquirrín, però la professió d’emprendre hauria de ser més digne que el vulgar entreteniment televisiu.
En fi, per finalitzar. Encara que no hagin assistit molts, a partir d’ara crec que intentaré venir més sovint, perquè és una gran oportunitat per retrobar-se amb els amics i conèixer, en carn i ossos, els amics virtuals (Dani, Vicente, Oriol, etc).
Sense comentarisLlegeix-lo en: 2'09 min.
