Ja estic de tornada de les vacances!

Crec que alguna vegada he comentat la meva afició al cinema. Veig pel·lícules de tot tipus, des de les més comercials fins a les més independents. M’entretinc, desconnecto i aprenc. No només contenen missatges les pel·lícules independents anticomercials (que de vegades diem que hem vist per aparentar ser cultes). No tinc pudor en reconèixer obertament que m’encanta Blade, Spiderman, Batman… no en va de tant en tant faig referències en els meus posts sobre aquestes pel·lícules

Una de les meves pel·lícules preferides es Jerry Maguire. A més de sentir-me bastant identificat amb el protagonista, crec que és un bon exemple de gestió de persones. En la meva opinió és un art que tots hauríem de dominar, siguem qui siguem, fem el que fem, en la empresa o fora d’ella. I el gran repte està en gestionar a les persones més complicades de gestionar: als “stars”. No és casualitat que cada vegada més es cotitza a l’alça als “starmakers”.

Gestió d’Stars: “Ajuda’m a ajudar-te”

Habitualmente dic a la gent del meu equip “ el teu èxit és el meu èxit”. M’interessa sincera i egoistament (perquè no admetre-ho) que la meva gent prosperi. Si ells progressen, tindré un millor equip. Si ells aconsegueixen els seus objectius, jo aconsegueixo els meus. Si ells fracassen. jo fracasso. El seu triomf és el meu triomf com a directiu.

Això que sembla tant evident es dilueix en moltes organitzacions per culpa del “medallisme” (a veure qui es penja el mèrit), pel “curtplacisme” que ens cega en moltes ocasions o pels complexos dels directius que no confien en si mateixos i que tenen por a ser superats (“al país dels cecs el que és borni és el rei”). Lamentablement en el nostre país hi ha excessiva tendència a la “mediocridàcia” (justícia = tots iguals … de mediocres).

Com podem aconseguir que la nostra gent arribi assoleixi les seves fites? No són suficients les bones paraules. Especialment quan es tracta de la gestió d’stars, aquells jugadors que son capaços de canviar el curs d’un partit  amb una genialitat. Per que ho aconsegueixin han d’estar motivats, capacitats, sentir-se escoltats, … Com aquest tema dona per molts posts, em limitaré a parlar d’un sol consell però molt poderós: desitjar sincerament allò millor pel teu equip. I moltes vegades allò millor per ells no és ni el que el directiu creu, ni el que ells creuen. Per això és vital com a primer pas que el teu equip aprengui a ajudar-te a ajudar-los. Que no és el mateix que deixar-se ajudar.

I això ha de ser totalment sincer, tal com mostra Jerry a Rod en la següent escena. Tan sincer que Rod es peta de riure.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008081900_23_282663__Estiu-Didac

Em prenc uns dies off lluny del meu entorn habitual. Sense ordinador, sense Internet i sense pensar en projectes empresarials.

Com ja faig des de fa uns anys, he vingut a passar uns dies a La Alpujarra. Aquí les nits fresques i els paisatges relaxants conviden a desconnectar.

I com desconnecto? Participo als esdeveniments del poble (celebracions, processió…), migdiades,  pactico esports de muntanya (quad, caball…) i molta lectura. M’he proposat llegir dos llibres (Crossing the chasm i Converses amb Xavier Sala i Martin). Prometo redactar algún post sobre allò que he après.

Aquest "curs" laboral ha estat molt dur, hem aprovat amb nota i espero poder comunicar interessants notícies a partir d’octubre.

Aquesta és una de les escenes que més m’agraden de la saga. Originalment s’anava a rodar una escena amb dos "espadatxins", però l’especialista es va posar malalt i, per no augmentar els dies de rodatge i així els costos de producció, algú de l’equip va proposar aquesta solució:

Si hagués estat una escena d’espases, segur que no hagués passat a l’Història.

Lliçons que s’aprenen:

- La imaginació és una eina realment poderosa. Estem educats per seguir un patró i seguir unes normes i poques vegades ens atrevim a pensar "fora de la caixa" buscant solucions originals, atrevides, irreverents… però efectives.

- Tecnologia al poder. El D’Artagnan egipci es va passar mitja vida practicant amb l’espasa, però Indi d’un sol tret l’envia a l’altre barri.

- Innovació d’allò senzill. Cada membre de l’equip de producció pot i ha d’aportar idees innovadores. Aquestes no són propietat exclusiva dels "gurús" o dels il·luminats de les empreses. Qualsevol persona pot millorar el seu àmbit de treball i les empreses han de fomantar-ho.

PS: (misc) http://www.anaitgames.com/anunciados-los-ganadores-a-los-premios-desarrollador_es/

PS2: a veure si aquests dies de tranquilitat puc anar actualizant més el meu blog! ha estat una "temporada" realment dura i ara toca carregar piles!