Estopa!
Dimecres, 30 Juliol 2008
(Estopa & amics al concert de Roses)
Durant aquests anys he tingut l’oportunitat de conèixer gent que realment val la pena. Gent de moltíssim nivell de sectors, activitat i origen. Empresaris, funcionaris, professors, gurús, artistes… tots ells tenien quelcom en comú: quant més de nivell, més grau de "normalitat". Suposo que quan algú és realment bo no té necessitat de pavonejar-se ni de mirar els demés per sobre de l’hombro.
Com ser humil quan s’és tan gran com ells? He observat quelcom habitual en tots ells: es mantenen molt a prop de la seva família i dels seus amics de sempre. Qui no els idolatren i que són capaços de dir-los les coses que no els agradar sentir, però que és bo escoltar. Els ajuden a mantenir els peus i l’ego a terra. Hi ha un proverbi xinès que diu alguna cosa com "quan Déu vol que un s’estrelli, primer el torna boig pel seu ego".
Quan algú es creu alguna cosa pel seu èxit, premis o reconeixements, és quan pot estar temptat a baixar la guàrdia de manera inconscient, i aquest és el principi del fi. Per això és bo no oblidar-se dels teus origens, aïllar-se dels elogis, mantenir el cap fred i continuar treballant amb la mateixa il·lusió i disciplina com el primer dia fins els teus últims dies.
Així ho descrivia Frank Lucas a American Gangster (2007): Frank Lucas: "The most important thing in business is honesty, integrity, hardwork… family… never forgetting where we came from".
Els germans Muñoz són un exemple de com es pot arribar molt alt mantenint la seva essència. Per mi són un bon exemple. També sóc un fidel seguidor de la seva música de fa anys i són el meu grup favorit junt a CPV, Public Enemy i The Prodigy. Avui he gaudit del seu concert passat per aigua a Roses.
Sense comentarisLlegeix-lo en: 1'30 min.
.jpg){kind=link}