Ja han passat uns quants mesos que l’Enric Canela molt amablement em va convidar a participar en aquest sopar-xerrada. Adjunto un resum que es va publicar.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/92245

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080619/53483830108.html

Un adjunto un enllaç d’un xat que vaig tenir amb Angel Maria fa uns dies. Moltes vegades ens costa admetre que no ens organitzem de la forma més óptima i donem la culpa als altres, o a la manca de temps, quan el veritable culpable som nosaltres.

http://angelmaria.com/2008/06/15/las-prioridades/

Que Pau Gasol estigui jugant la final de la NBA ens anima a pensar que les empreses tecnològiques nacionals també podem ser protagonistes a Silicon Valley. I així ho ha demostrat Digital Legends, empresa productora de videojocs per a mòbils on treballa el meu germà favorit (i únic). Aquesta setmana ell i els seus amics l’han tornat a “liar”, han tingut el privilegi d’aparèixer a la Keynote de Steve Jobs a la presentació del nou iPhone 3G.

No fa falta dir com estic d’orgullós! Encara que no tant com ho estan els meus pares, encara que no són molt conscients del que suposa poder aparèixer a la Keynote d’Apple. Qui els anava a dir que sent els dos de lletres han tingut dos fills geeks!

Des d’aquí les meves més sinceres felicitacions a Xavi, Unai, Simón, Nacho (el meu lector més geek i redactor en referenta.com) i a tot equip de Digital Legends!

Links:
http://kotaku.com/5014668/digital-legends-bring-3d-fantasy-to-the-iphone
http://www.joystiq.com/2008/06/09/digital-legends-iphone-action-adventure-due-in-september/

PS: serà el nou iPhone el nou rival de la PSP?
PS2: encara que segurament és una de les majors fites que mai hagi aconseguit una empresa tecnològica local, no superaran l’interès social i la cobertura mediàtica que tindrà l’última feta de Paquirrín en la discoteca. Sembla que aquest noi s’ha convertit en el nou líder de la joventut. A veure si Nacho fa alguna cosa per resoldre això!

En un anterior post vaig parlar del llibre "15 años de Internet" publicat per Ángel María Herrera i Jorge Villabona. Es recullen les històries de diversos històrics d’Internet, entre ells la d’un servidor. Sembla mentida que als 34 ja sigui un "dinosaure" del sector i ja tingui biografia! Només em falta redactar les meves memòries! Bromes a part reconec que em vaig emocionar llegint el meu capítol, es va redactar amb molt d’afecte i un estil totalment desenfadat.

Angelín té una gran capacitat comunicadora, que la utilitza en cada oportunitat que té per a promocionar Bubok. Sembla Santiago Segura promocionant Torrente (per allò de les samarretes). Es nota que és un emprenedor nat i destaca la passió que transmet pel seu projecte. És un bon "storyteller" (compte contes en cristià, en anglès sona més professional, no?).

Un problema molt comú dels emprenedors és que ens enamorem dels nostres projectes i expliquem una pel•lícula que moltes vegades no interessa al nostre interlocutor, de vegades, ni ens molestem per tenir-lo en compte.

Aprendre les tècniques dels compte-contes per a comunicar en 1 minut la teva idea de negoci/projecte és un aspecte clau per a atreure l’atenció dels potencials socis, companys de viatge, clients, etc. De fet, moltes vegades és més important que saber interpretar un balanç. Ja que en el fons, un emprenedor és algú que ha d’aconseguir fer funcionar una idea/producte, amb un equip i uns recursos financers. I una eina clau és el storytelling.

Alguns consells:

0) Identificar a qui tens davant i que el pot motivar. No és el mateix el discurs per a un inversor (qui pensa en la tornada), per a un client (qui pensa en el seu problema), en un possible company de viatge (qui busca un projecte il•lusionant que li encaixi), … molta gent s’oblida que quan comuniques, allò important és l’altra part, no la teva. Hem de conèixer al nostre interlocutor abans d’obrir la boca!

1) Estructura senzilla: problema dolorós, solució aspirina, proposta de valor i poc més. Menys és més.

2) Discurs senzill, amè i sense tecnicismes que no duri més de 1 minut. A ningú li agrada avorrir-se, que l’obliguin a pensar  ni perdre temps.

3) Mètode PCM (Prova Amb Mamà). Si ella ho entén (i no treballa en la Nasa ni en Microsoft) el teu discurs és senzill, clar i concret. I si no ho entén, no la culpis, dedica’t a millorar el discurs fins que ho entengui.

4) Practicar, practicar i practicar sempre que tinguis oportunitat. De fet, és el punt més important. Personalment, hauré practicat el meu discurs del minut unes 200 vegades per projecte. I quan més es practica millor surt!

Ah! el link al reportatge de la "Càmera Oberta 2.0", fins i tot surto fent un cameo: Veure reportatge.

Aquí us deixo amb la columna que ahir vaig publicar a El Periodico, en la qual tracto sobre un aspecte clau per un emprenedor: saber determinar si porta al mercat un producte o servei aspirina o vitamina.

Llegir article

Bernat Vicens m’envia aquest interessant link en el qual es comparen dues pel·lícules que mostren dos punts de vista sobre el mateix problema:

- "En búsqueda de la felicidad": és una de les meves pel·lícules preferides i a la qual alguna vegada ja he fet referència en aquest blog. Narra la vida de Chris Gardner, un jove pare que es queda sense treball i ha de sobreviure mantenint al seu fill de poca edat. La pel·lícula es basa en fets reals.

- "Los lunes al sol": és una pel·lícula que no vaig aconseguir veure sencera, no sé si per la seva lentitud o per que m’avorria veure com un grup de desocupats es lamenten contínuament de la seva situació i lluitaven des del bar, amb dues cerveses. Es queixaven del sistema, de la poca paga que els deixa l’atur, d’aquest món tan imperfecte que ens toca viure etc. I quan un d’ells aconsegueix treball i anima a la resta a sortir del pou, tots el veuen com "el dolent de la pel·lícula". Ja se sap, estem en un país on el que treballa a classe és “l’empollón”, mentre que personatges com Paquirrín són icones juvenils, sens dubte, un gran exemple per a la joventut.

No crec que es pugui generalitzar i parlar que les dues pel·lícules confronten una la visió "a l’espanyola" i l’altra "a l’americana". El que si que representa són les dues actituds que pot haver davant d’un problema:

- El positiu i proactiu: lluita per sortir endavant, no perd el temps queixant-se ni donant la culpa als altres, perquè sap que ell és la causa de tot el que li ocorre i si vol alguna cosa té i ha de lluitar per això.